Els fets d’octubre a Catalunya: situació, desenvolupament i consequències

Els fets d’octubre a Catalunya

Situació previa: al 1934 van existir tensions polítiques entre la Generalitat i l’estat central. Raons: traspàs de competències entre les 2 administracions, la 2 per la llei de contractes de conreu la qual facilitava l’accés a la terra al món rabassaire. El IACSI va contestar i la Lliga de Cambo va portar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals que la va paralitzar. Però el govern central i la Generalitat aproven la llei.

Desenvolupament:

el govern central cau i es reformat en 3 ministres de la CEDA que desencadena una vaga general que és seguida a Catalunya ja que Companys proclama el 6 d’octubre l’estat català dins de la república federal espanyola amb la intenció de portar al govern central a una via federal.

Conseqüències:

l’acció de Cambo fracassa perquè no té el suport popular només compta amb els escamots de l’estat català. Hi haurà una reacció del govern, Lerroux contacta amb el general Batet que declara l’estat de guerra, el govern de la Generalitat és empresonat al Baixell Uruguai. El govern català passa a Portela Valladures.

Eleccions de febrer de 1936: al món de les esquerres es va organitzar en una coalició anomenada el Front Popular on anaven des de socialistes, comunistes i també els marxistes de la CNT. Azaña figura com a més destacada, el món conservador s’organitza a través del Front Nacional Contra-revolucionari on hi ha formacions que van des de la CEDA a Renovación Española. El resultat va ser favorable pel Front Popular que va obtenir 4,7 milions de vots, els conservadors 4,5 milions. Van tenir conseqüències com un nou impuls de reformes, la reforma agrària es va intensificar, es va aprovar una administració pels presos del 34 i es van alliberar. A Catalunya al febrer del 36 es van presentar el Front d’Esquerres que guanya i el Front Català d’Ordre liderat per la Lliga.

Vot femení: països com Nova Zelanda, Regne Unit i Estats Units consideren el vot de la dona, a Espanya arribarà amb la 2a República ja que la Constitució del 31 reconeix aquest dret. Les principals impulsors van ser Clara i Victòria del PSOE, la primera vegada que voten serà el 14 de novembre de 1933, tenien dret a votar a partir dels 23 anys, d’aquesta manera es deixava enrere la dependència del marit i el pare.