El feudalisme a l'Edat Mitjana

Alta Edat Mitjana:

És comprèn des del segle V fins el segle XIII.

Baixa Edat Mitjana:

És comprèn durant els segles XIV i XV.

Feudalisme:

És un sistema socioeconòmic d’organització que es basava en les relacions de dependència entre les persones a partir de qui té la propietat de la terra (senyors i vassalls). Es va desenvolupar per Europa occidental (França, Alemanya, Anglaterra, Catalunya i nord d’Itàlia). La seva època de major esplendor entre els segles IX i XII.

Feu:

Extensió de terra, en ocasions una regió sencera, amb castells, molins, vil·les, bestiar i, fins i tot, amb les persones que hi habitaven (pagesos i artesans) sota el domini d’un senyor.

Acte d'homenatge:

Acte solemne en el qual el senyor es comprometia a defensar el vassall i li donava un feu. El vassall jurava fidelitat al senyor i es comprometia a realitzar-li determinats serveis. Aquest acte tenia dues parts: L’homenatge pròpiament dit en que el senyor davant del rei li jurava fidelitat, consell en el govern i ajuda militar i la Investidura per la qual el rei concedia un feu al seu vassall per tal que el governés i l’explotés econòmicament.

Senyor:

Era una persona que s'aprofitava de tots els beneficis que produïen en un feu. Tot i no ser-ne propietari en tenia el domini de forma vitalícia a canvi de protegir els seus vassalls.

Vassall:

Era una persona que estava sota el domini d'un senyor, el qual li havia de jurar fidelitat i li havia de pagar rendes i serveis.

Piràmide feudal:

El feudalisme era com una cadena de dependències personals en la qual el més alt senyor era el rei, que no era vassall de ningú, i el més baix era aquell que no era senyor de ningú (els camperols). Això és el que s’anomena la piràmide feudal, ja que l’autoritat s’organitzava com una piràmide en la que els que manaven eren menys que els manats, que eren molts i estaven a la base. Una mateixa persona podia ser senyor d’una altra persona més dèbil i a la vegada ser vassall d’una persona més poderosa.

La societat feudal era estamental:

La societat feudal era profundament desigual. Estava dividida en estaments, uns grups socials tancats i sense a penes mobilitat social, als quals es pertanyia per naixement i per a tota la vida. Aquests grups tenien uns drets i unes formes de vida comuns.

Els estaments privilegiats

Els estaments privilegiats eren la noblesa i el clergat, eren privilegiats perquè tenien tots els drets; no treballaven, no pagaven impostos, impartien justícia, podien fer servir armes (els nobles), tenien el dret de manar i el dret de castigar.

La noblesa

La noblesa estava formada pels grans senyors propietaris d’extenses terres (comtes, marquesos, ducs, barons, castlans...) i els cavallers, que anaven a la guerra amb el seu equip d’armes i el seu cavall per a ajudar el seu senyor. Tasques: gestionar el territori, defensar els vassalls, entrenar-se militarment, cobrar impostos, impartir justícia, anar a cacera i fer la guerra.

Els eclesiàstics o clergat

Els eclesiàstics o clergat, eren la gent de l’església (bisbes, abats, monjos, capellans..) que pregaven a Déu per tothom i dirigien la religió cristiana. Els més importants tenien feus i actuaven igual que els senyors feudals. Tasques: dirigien el cristianisme, pregaven a Deu, gestionaven el territori, cobraven impostos, traduïen i copiaven llibres, conservaven el saber de la ciència, conreaven la terra, ensenyaven als pagesos a conrear, a recol·lectar i a conservar els aliments.

El tercer estament

El tercer estament estava integrat pels pagesos, que eren la majoria de la població, i els artesans. La seva funció era treballar i mantenir als altres dos estaments. Tasques: pagar impostos i no eren privilegiats.