Feudalisme a l'edat mitjana: estructura i característiques

Feudalisme: va ser un sistema polític, econòmic i social de l'edat mitjana. Els regnes es dividien en petits territoris on els senyors protegien els seus vassalls a canvi de rendes. Els senyors feudals eren nobles o membres del clero i estaven relacionats amb el rei.

La noblesa

Els nobles eren militars i posseïen gran part de la terra. També feien de jutge dintre dels feus es dividien en 2 grups:

• Alta noblesa: posseïen extensos territoris i rebien molts d'impostos (marquesos, comtes).
• Baixa noblesa: estava al servei de l'alta noblesa (caballers i castlans).

El clergat

Encarregats de vetllar per les ànimes de tota la població amb les oracions:

• Alt clergat: petit grup normalment fills de nobles (bisbes i abats).
• Vaix clergat: fills de pagesos i més nombrosos (monjos i capellans).

Vassallatge

Aquesta relació feudal s'establia amb una cerimònia (pacte vassallàtic) tenia dues parts, primer el vassall jurava fidelitat al senyor (homenatge) després el senyor concedia terres al vassall donant-li un objecte simbòlic (investidura). El vassall es comprometia ajudar al senyor amb armes i consells i el senyor el protegia i l'ajudava.

Rendes senyorials

1. El cens: quant fix en diners o espècies.
2. Tasca: pagament d'una part proporcional de la collita.
3. Banalitats: pagament per usar forn i molí del senyor.
4. Corvees: obligació de treballar al castell i terres del senyor.
5. Delme: desena part de la collita que els pagesos havien de pagar a l'església.

Societat cristiana

A l'edat mitjana la major part d'Europa era cristiana. L'església catòlica tenia una gran influència social, cultural i econòmica i també tenia el control de la cultura. Es dividia en dos:

• Secular: vivien a les ciutats (bisbes, abats).
• Regular: vivien als monestirs i seguian una regla (monjos).

Monestirs

Eren on vivien els monjos, seguian una regla dictada pel fundador de cada ordre, exemple regla de sant Benet ora et labora. El monestir posseïa el territori dels voltants i feien funcions d'ensenyament. Tenien tots els espais necessaris: cuina, menjador, dormitori, claustre i església més important.

Literatura a l'alta edat mitjana

Es van conrear nombrosos gèneres com ara les faules, el teatre religiós i profà i poesia trobadoresca. El gènere que destacava era la cançó de gesta, relats èpics propis d'una societat bèl·lica escrits en vers i transmesos pels joglars.

Renovació limitada

A partir del s. XII, a l'occident europeu hi ha una renovació de l'agricultura. Apareixen noves tècniques com ara la substitució de l'arada romana per la normanda i es conquereixen noves terres de cultiu. Al nord apareix la rotació triennal i fa augmentar la producció agrària.

Agricultura tradicional

Era generalment rural. Enderreriment: les eines eren endarrerides, el camp poc rendible i dedicat a l'autoconsum. Guaret: després de la collita el camp havia de reposar durant 1 any. Manca de destabulació: al no tenir el bestiar als estables no s'aconseguien els adobs necessaris per a les terres.