Feudalisme a l’Edat Mitjana: invasions, estructura i vida rural

Invasions i feudalisme

Pobles invasors van assolar Europa: els víkings, els màgiars i els sarraïns, les anomenades segones invasions. El feudalisme és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat Mitjana a Europa.

Parts del feu

Les parts que es distingien d'un feu eren la reserva i els masos:

• Reserva: la part explotada pel senyor mateix.
• Masos: les porciones de terra que el senyor concedia als camperols; a canvi d'aquestes terres els camperols havien de pagar rendes (diners, menjars, etc.).

Estaments i societat

L'estament és la divisió de la societat medieval en tres grans grups: els nobles, els clergues i els treballadors.

• Nobles: eren els cavallers i les seves famílies. La descendència dels nobles es deia llinatge.
• Clergues: monjos i sacerdots.
• Treballadors: principalment els camperols i també alguns artesans i comerciants.

Les guerres sovint eren mortals, mentre que els tornejos eren espectacles amb menys fatalitats. La mainada era quan els cavallers i els seus vassalls es reunien en pas de guerra.

El papa i el poder eclesiàstic

El papa de Roma era el cap de l'Església i també governava un estat propi, els Estats Pontificis (al centre de la península Itàlica). La excomunió era un càstig molt greu: si un rei era excomunicat, els súbdits quedaven alliberats del jurament de fidelitat.

Clergat secular i clergat regular

Sota el papa hi havia dos grans sectors del clergat:

• Clergat secular: bisbes i arquebisbes, i els sacerdots que depenien de la jerarquia diocesana.
• Clergat regular: abats i altres superiors dels convents i monestirs; comprèn frares, monjos i monges.

L'ordre dels Benedictins va ser l'ordre religiós més important durant els primers segles de l'Edat Mitjana. Cada ordre tenia una regla que establia les obligacions i la forma de vida dels seus membres.

Monestirs i transmissió del saber

El papa tenia una gran autoritat també perquè governava un estat propi. Els monjos i les monges vivien en convents i monestirs, sobretot per pregar i meditar. Alguns copiaven manuscrits i els decoraven amb petites il·lustracions anomenades miniatures.

Camperols i vida rural

Els camperols presentaven diferents condicions: alguns eren serfs, és a dir, estaven totalment sotmesos a l'autoritat del senyor; altres eren lliures i podien abandonar el feu i tenir autonomia personal.

Els camperols pagaven el delme a l'església, un percentatge de la collita. Sovint eren autosuficients, és a dir, produïen tot el que necessitaven. La feina al camp era molt dura.

Rotació biennal

La rotació biennal (sistema de dos camps) consistia a deixar cada any en guaret la meitat de la terra de conreu per augmentar la fertilitat i obtenir més producció a la llarga.