El feudalisme a l'Europa occidental

Hi ha un període d'inseguretat per la decadència de l'Imperi Carolingi i per la inseguretat que provoquen les invasions dels víkings, hongaresos i musulmans. A partir dels segles X i XI, a l'Europa occidental es va formar un sistema polític, econòmic i social: el feudalisme.

La societat es dividia en tres estaments. La noblesa i el clergat acumulaven tots els privilegis. Els no-privilegiats eren pagesos i artesans que no tenien privilegis i pagaven tots els imposts.

Els monarques, incapaços de defensar i controlar el seu regne, van entregar terres (feus) a nobles i eclesiàstics (senyors feudals) perquè els administressin en nom seu. A canvi, els senyors feudals havien de convertir-se en vassalls seus, jurar-los fidelitat i ajudar-los en les empreses militars.

Els pagesos es van encomanar a un senyor feudal perquè els protegís i es van convertir en serfs, cosa que comportava treballar les terres del feu i pagar-ne rendes al senyor feudal.

El monarca es trobava al capdamunt de la piràmide feudal i estava considerat un escollit de Déu per governar en nom seu a la societat. L'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic defensava la cristiandat i en garantia la unitat.

La principal funció social de la noblesa era guerrejar. Formaven l'orde de la cavalleria, integrat per a aquells que es podien pagar un equip i estaven entrenats per al combat (cavallers). Els nobles vivien en un castell fortificat, des del qual governaven el feu. En cas de guerra o de perill, el castell era el lloc de refugi dels habitants del feu. Per aquest motiu, calia que fos autosuficients.

Els homes que dedicaven la vida al servei de l'església formaven el clergat. Al capdamunt de tot de la jerarquia hi havia el papa, seguit d'altres alts càrrecs que formaven part dels privilegiats. Els sacerdots, els mojos i les monges que es dedicaven a l'oració vivien d'una manera més senzilla.

Els pagesos eren la immensa majoria de la població, vivien en petits poblats i conreaven les terres que el senyor els havia adjudicat (massos). Molts eren serfs i havien de pagar al senyor nombrosos imposts. A més, estaven sotmesos a la jurisdicció del senyor, que podia dictar ordres i jutjar. Els pagesos practicaven una agricultura molt rudimentària, dedicada a l'autoconsum, (de subsistència).