El Feudalisme: Orígens, Estructura i Societat

Orígens del Feudalisme

Després de la mort de Carlemany, l'Imperi Carolingi es va enfonsar en lluites contínues entre els successors i a causa de les invasions dels musulmans, normands, hongaresos i búlgars. Aquesta situació va donar lloc al feudalisme.

Els comtes i ducs de l'Imperi Carolingi, davant la feblesa dels monarques, van acabar com a amos de les terres. Després van transmetre el poder als seus fills.

Davant del desordre provocat per les guerres i les lluites entre nobles poderosos, el rei no podia protegir els pagesos perquè no disposava de prou exèrcit.

Els pagesos van acudir al senyor feudal per refugiar-se al seu castell. Es van convertir en els seus serfs.

El Feu

Gran extensió de terra (latifundi) propietat d'un senyor feudal, que podia ser un noble laic o eclesiàstic.

Vassallatge i Fidelitat

En el sistema feudal, tots els grups socials s'establien al voltant del monarca en un acte solemne: el vassallatge.

• Els grans nobles d'un regne juraven fidelitat al monarca. L'homenatge era l'acte en què el noble, agenollat davant del monarca, li jurava fidelitat.
• La investidura era l'acte en què el monarca cedia un feu al seu noble vassall. A canvi del feu, el vassall es comprometia a donar ajuda militar i consell al seu senyor.

Per la seva banda, els grans senyors prenien com a vassalls uns altres nobles menys importants, que havien de jurar fidelitat al seu senyor per combatre al seu costat en cas de necessitat. A canvi, rebien un feu més petit.

Els pagesos que treballaven als seus feus eren serfs del seu senyor. Li devien fidelitat i pagaven rendes.

El Rei a la Piràmide Feudal del Poder

En el sistema feudal, el rei se situava al capdamunt de la piràmide. Era considerat com un Primus inter pares (el primer entre iguals). Aquests iguals eren els grans nobles (ducs, marquesos, comtes) i els que tenien els càrrecs eclesiàstics més importants (bisbes, abats), que eren vassalls, amos de grans feus i li juraven fidelitat.

El rei no era elegit pel poble, sinó que tenia un caràcter sagrat i se li retia un culte diví. La seva legitimitat depenia de la successió dinàstica, però havia de ser confirmada per l'Església.

El Rei Tenia Cort Pròpia

Molts reis no tenien residència pròpia. Es traslladaven a algunes de les seves ciutats o castells (hi residien temporades llargues o curtes). Anaven amb la seva família i una sèrie de nobles, eclesiàstics, juristes, servents, guerrers... que formaven la seva cort.

Dintre d'aquesta cort es va crear un grup d'íntims del rei que l'aconsellaven en totes les qüestions i l'ajudaven a governar. Van formar la Cúria Reial o Consell Reial. El monarca tenia una sèrie de funcionaris que escrivien i segellaven documents reials i mantenien un petit arxiu de còpies i originals.