La Fi de l'Hegemonia Hispànica al Segle XVII

A l'inici del segle XVII, l'Imperi hispànic era el més poderós del món. Amb tot, patia greus problemes interns i mantenia nombrosos conflictes amb altres potències. En poques dècades, aquest imperi va perdre l'hegemonia.

Felip III va delegar les tasques de govern en un favorit, el duc de Lerma, que va desenvolupar una política exterior pacifista per solucionar la greu situació econòmica. En política interior, va destacar l'expulsió dels moriscos l'any 1609.

Felip IV va arribar al poder l'any 1621 i va cedir el govern al comte-duc d'Olivares. La política exterior va ser bel·licista, i van prendre part en la Guerra dels Trenta Anys com a líders del bàndol catòlic. En política interior, va repartir les despeses militars entre tots els territoris de la monarquia hispànica i va reforçar el poder del rei.

Cap al 1640, el regnat de Felip IV va patir una greu crisi: el centralisme d'Olivares va provocar aixecaments, sobretot a Catalunya, que va ser sufocat, i a Portugal, que es va declarar independent. A l'exterior, França va declarar la guerra a la monarquia hispànica, i van començar les derrotes. El 1648 es va signar el Tractat de Westfàlia, que va significar la pèrdua definitiva de l'hegemonia.

El regnat de Carles II, una persona malalta, va començar el 1665. Els últims anys del regnat van estar marcats pel problema de la successió. El 1700 es va extingir la branca hispànica dels Àustria i va assumir el tron Felip d'Anjou, de la dinastia borbònica francesa.

La població va disminuir en el segle XVII per les males collites, les epidèmies, l'expulsió dels moriscos, les guerres i l'emigració a Amèrica.

En el segle XVII es va viure un retrocés econòmic per causa de la crisi de l'agricultura i l'afebliment de l'artesania i del comerç. Els reis van declarar diverses bancarrotes.

La societat de l'època fomentava la vida inactiva. La noblesa vivia amb un gran luxe dels metalls que venien d'Amèrica. Això va desembocar en una societat empobrida.

Lluís XIV va accedir al tron l'any 1643. Des del 1648 França es va convertir en la primera potència d'Europa, va ampliar les seves fronteres i va formar un imperi colonial.

El govern de Lluís XIV era l'exemple de monarquia absoluta. Va imposar la centralització política, va eliminar la dissidència religiosa, va controlar la noblesa i va convertir la cort en el centre de l'administració de l'estat.

Per augmentar els ingressos de l'estat, el rei va impulsar reformes econòmiques, com ara crear monopolis estatals per a la indústria i el comerç.

Després de la mort de Carles II, va esclatar la Guerra de Successió, ja que moltes potències no acceptaven el candidat francès. A la fi, es van signar els Tractats d'Utrecht i de Rastatt, que permetien el regnat de Felip d'Anjou a la monarquia hispànica amb la renúncia al tron de França.

Els tractats van imposar un equilibri continental, que impedia una hegemonia total. Això no va aconseguir evitar guerres.