Fi de la República i Col·lectivitzacions a Catalunya: Història i Context
Clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,07 KB
Fi de la República
L’obra de govern de la Generalitat de Catalunya
A més de reprendre el control de l’ordre públic, la Generalitat va actuar en diverses direccions:
- Patrimoni cultural català: Gassol va promoure la preservació del patrimoni cultural de les destruccions i rapinyes dels incontrolats, però també dels bombardejos que afectaven Barcelona, traslladant obres artístiques cap a llocs més segurs i salvant esglésies, museus i biblioteques.
- En el camp educatiu, es va crear la CENU que va gestionar edificis, material escolar i equips docents, permetent el manteniment d’un bon nivell educatiu. Hauria d’impulsar una reforma educativa moderna i modèlica. Es va continuar la tasca de desenvolupar la Universitat Autònoma de Barcelona, fins que els bombardejos franquistes van fer impossible començar el curs (1938). Les Esglésies es van convertir en escoles.
- Des del Comissariat de Propaganda, Jaume Miravitlles va promoure la causa republicana i catalana pel món: exposicions, campanyes radiofòniques. Cal destacar la figura d`”EL MÉS PETIT DE TOTS” com a una icona de la Catalunya republicana.
- En Sanitat i Assistència es va haver de fer front al gran nombre de ferits i exiliats d’altres llocs d’Espanya que van anar arribant a Catalunya.
LES COLECTIVITZACIONS
Per tal de legalitzar, ordenar, reconduir, ... el govern de la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions (24/10/1936) i va crear 5 entitats amb la intenció de finançar les col·lectivitzacions. La intenció era recuperar la producció, sobretot la industrial. A més, es creava el Comitè d’Indústries de Guerra, la manca de diners i recursos per tal de comprar matèries primeres va ser un gran inconvenient.
Aquestes indústries de guerra es van haver de muntar a partir de fàbriques que fins llavors feien altres activitats i fàbriques del tèxtil, la mecànica o la química van haver de fabricar uniformes, fusells o bombes, motors d’aviació o blindats.
Les empreses de capital estranger van quedar al marge de les col·lectivitzacions i els bancs i les caixes, sols van ser intervingudes pel govern de la Generalitat al començament de la guerra. Les empreses mitjanes van quedar sota control obrer.
Les petites, tallers i botigues van continuar essent de propietat privada: quedaven sota la fiscalització del poder obrer.
Al camp les experiències col·lectivitzadores més importants es van donar a l’Aragó i sota predomini anarquista. A Catalunya van ser importants les del Baix Ebre i el Baix Llobregat.