Fi de la República i Col·lectivitzacions a Catalunya: Història i Context

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,07 KB

Fi de la República

Negrín aspirava a resistir fins a l’esclat de la guerra a Europa, però no ho va aconseguir per culpa de la seva manca de recursos. Els comunistes eren partidaris de resistir fins al final, però l’exèrcit no. El 5/3/1939, el coronel Casado va donar un veritable cop d’estat a Madrid, creant el Consejo de Defensa Nacional, amb participació de socialistes, anarquistes i republicans, però excloent els comunistes amb la intenció de pactar un acord honrós amb Franco, que aquest va rebutjar. El 9/2/1939, entrava en vigor una Llei de responsabilitats polítiques, que sistematitzava la repressió per a qui havia col·laborat amb la República: funcionaris i mestres van ser represaliats, els partits i sindicats suprimits i les llibertats democràtiques escapçades. A Catalunya va ser prohibida qualsevol manifestació.

L’obra de govern de la Generalitat de Catalunya

A més de reprendre el control de l’ordre públic, la Generalitat va actuar en diverses direccions:

  • Patrimoni cultural català: Gassol va promoure la preservació del patrimoni cultural de les destruccions i rapinyes dels incontrolats, però també dels bombardejos que afectaven Barcelona, traslladant obres artístiques cap a llocs més segurs i salvant esglésies, museus i biblioteques.
  • En el camp educatiu, es va crear la CENU que va gestionar edificis, material escolar i equips docents, permetent el manteniment d’un bon nivell educatiu. Hauria d’impulsar una reforma educativa moderna i modèlica. Es va continuar la tasca de desenvolupar la Universitat Autònoma de Barcelona, fins que els bombardejos franquistes van fer impossible començar el curs (1938). Les Esglésies es van convertir en escoles.
  • Des del Comissariat de Propaganda, Jaume Miravitlles va promoure la causa republicana i catalana pel món: exposicions, campanyes radiofòniques. Cal destacar la figura d`”EL MÉS PETIT DE TOTS” com a una icona de la Catalunya republicana.
  • En Sanitat i Assistència es va haver de fer front al gran nombre de ferits i exiliats d’altres llocs d’Espanya que van anar arribant a Catalunya.

LES COLECTIVITZACIONS

A partir del 21/7 els obrers es van reincorporar als seus treballs, però es van trobar que molts empresaris havien marxat o havien estat assassinats i van haver d’assumir el control de les empreses. La situació era complicada, ja que la col·lectivització es va fer sense tenir-la prevista i després d’un interludi violent. Encapçalades per la CNT i el POUM, en llocs com Lleida va servir per tal d’implantar una mena de comunisme llibertari en el que desapareixia la propietat privada, l’explotació i la moneda i en els casos que es donava en el camp contaria amb l’oposició d’alguns pagesos.

Per tal de legalitzar, ordenar, reconduir, ... el govern de la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions (24/10/1936) i va crear 5 entitats amb la intenció de finançar les col·lectivitzacions. La intenció era recuperar la producció, sobretot la industrial. A més, es creava el Comitè d’Indústries de Guerra, la manca de diners i recursos per tal de comprar matèries primeres va ser un gran inconvenient.

Aquestes indústries de guerra es van haver de muntar a partir de fàbriques que fins llavors feien altres activitats i fàbriques del tèxtil, la mecànica o la química van haver de fabricar uniformes, fusells o bombes, motors d’aviació o blindats.

Les empreses de capital estranger van quedar al marge de les col·lectivitzacions i els bancs i les caixes, sols van ser intervingudes pel govern de la Generalitat al començament de la guerra. Les empreses mitjanes van quedar sota control obrer.

Les petites, tallers i botigues van continuar essent de propietat privada: quedaven sota la fiscalització del poder obrer.

Al camp les experiències col·lectivitzadores més importants es van donar a l’Aragó i sota predomini anarquista. A Catalunya van ser importants les del Baix Ebre i el Baix Llobregat.

Entradas relacionadas: