Figures Clau de la Restauració Borbònica i la Independència de Cuba

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo va ser un polític espanyol, president del Consell de Ministres durant la Restauració Borbònica. Es va convertir en el màxim dirigent del Partit Conservador. Durant el seu mandat, va instaurar un sistema bipartidista que creava una falsa aparença de democràcia. La corrent política canovista implantava una democràcia no revolucionària i un model tradicional britànic, sustentat en la monarquia. Creia en el bipartidisme i l'alternança de poders.

Arsenio Martínez Campos

Arsenio Martínez Campos va ser un militar i polític, autor del pronunciament militar de Sagunt el 1874. Aquest pronunciament, una rebel·lió militar o un cop d'estat, va ser recolzat per l'exèrcit i per les forces polítiques conservadores, i va provocar la Restauració Borbònica a Espanya en la persona d'Alfons XII.

Francisco Serrano

Francisco Serrano va ser un militar i polític. Va ser cap nominal del Partit Constitucional, però va ser apartat pel monarca i per Cánovas, que van preferir a Sagasta com a líder liberal.

Práxedes Mateo Sagasta

Práxedes Mateo Sagasta va ser un enginyer i polític espanyol, membre del Partit Liberal i, en diverses ocasions, president del Consell de Ministres. Va ser el successor de Francisco Serrano, ja que no el volien com a líder. Va col·laborar en activitats revolucionàries juntament amb el general Prim. És el fundador del Partit Liberal, el qual, juntament amb el Partit Conservador, va crear el bipartidisme. Va presidir durant la guerra entre els Estats Units i Espanya, que va suposar la pèrdua de les colònies espanyoles. Defensor de la monarquia, va introduir algunes reformes al règim.

Manuel Durán i Bas

Manuel Durán i Bas va ser un advocat i polític espanyol que formava part del nucli dels conservadors catalans.

Valeriano Weyler

Valeriano Weyler va ser un noble, polític i militar espanyol. Va ser Capità General de Cuba durant la sublevació independentista, famós per la seva política de "reconcentració" a Cuba. Martínez Campos no va aconseguir sufocar militarment la rebel·lió i, per aquest motiu, va ser substituït per Valeriano Weyler, que es va proposar canviar completament els mètodes de lluita i va iniciar una forta repressió.

José Martí

José Martí va ser un polític republicà democràtic, filòsof i organitzador de la Guerra de la Independència de Cuba. Va fundar el Partit Revolucionari Cubà amb l'objectiu d'assolir la independència.

Máximo Gómez

Máximo Gómez va ser un militar de la Guerra dels Deu Anys i general de les tropes revolucionàries cubanes en la Guerra del 95. Quan va augmentar la base social de José Martí, ell va recolzar les seves idees revolucionàries. S'havia distingit en la lluita contra les tropes espanyoles.

William McKinley

William McKinley va ser un dels presidents dels Estats Units. Va protestar per les tarifes i va amenaçar de tancar les portes del mercat nord-americà als productes cubans si el govern espanyol no modificava la seva política. A més, va mostrar suport als insurgents.

Joaquín Costa

Joaquín Costa va ser un polític i economista espanyol, i un dels majors representants del moviment intel·lectual del Regeneracionisme. Va defensar la necessitat d'enterrar les glòries passades, millorar la situació del camp espanyol i elevar el nivell educatiu i cultural del país, com reflecteix el seu lema: "Escola i rebost".