Figures retòriques, comparacions i elements gramaticals

La comparació

Hi ha dos termes: el que compara (pot ser un nom, un adjectiu, un verb...) i el comparat, i el nexe que els enllaça.

• De superioritat: el pati és més gran que no pas la tenda.
• Igualtat: és simpàtica com la seva mare.
• Inferioritat: és menys llest que jo.
• Comparacions lexicalitzades: són les que han passat a ser comunes en la llengua: fort com un roure, alt com un sant Pau.

El sentit figurat

Exemple: tocar el dos

Metàfora

Substitució d'un element real per un d'irreal, amb el que té una semblança.

Eufemisme

Consisteix en substituir una paraula o conjunt de paraules per unes altres que vulguin expressar el mateix (suavitzant el significat). Exemples: vigilants de l'ordre, dones de la vida, treballadors de la llar.

Disfemisme

Anar a visitar el senyor Roca.

La novel·la d'aventures

Exemples: Moby Dick - Robert L.

Característiques

Transcorre en un temps i espai determinats.

• Època: present, passat o futur.
• Temps del relat
• Tractament del temps: temps lineal (els fets succeeixen ordenats cronològicament) o no lineal.
• L'espai

Accentació

• Agudes: acabades en vocal, vocal+s i -en, -in.
• Planes: les no acabades en vocal, vocal+s i -en, -in.
• Accent obert: à (sempre), è, ò (quan es pronuncien obertes).
• Tancat: la í i la ú sempre, la é i la ó quan es pronuncien tancades.

Hiperònims

Hiperònim: eines. Hipònim: tornavís, clau anglesa.

Gentilicis

Romania - romanès. Hongria - hongarès. Suïssa - suís. Xile - xilè. Polònia - polonès. Xina - xinès. Islàndia - islandès. Equador - equatorià. Mèxic - mexicà. Bulgària - búlgar.

Determinant - Nom - Complement del Nom

• Sintagma adjectival: la noia rossa.
• Sintagma preposicional: la noia amb trenes.
• Oració de relatiu: la noia que mira.

Dictat

Corrien temps dolents per a Irlanda. Des de feia uns anys la situació social s'havia agreujat de tal manera que el 1850 eren milers les persones que vivien en la penúria. John O'Neill va decidir que només li quedava una eixida a la dramàtica situació personal. Tenia cinquanta-quatre anys, dona i dos fills. Ja feia gairebé un any que malvivien perquè ell havia perdut la faena d'encarregat en una granja i des d'aleshores treballava ací i allà. Va reunir les quatre pertinences que ell i la seua dona, Mary, havien aconseguit acumular a males penes des que s'havien casat. Es va acomiadar, el cor gros, d'amics i de veïns. Va llançar un últim adéu al poble natal i es dirigí, una matinada, amb tota la família cap al port. La seua no havia estat, ni molt menys, una decisió original. Era més prompte fruit de la desesperació general que envaïa la societat irlandesa d'aleshores i el reclam que des del continent americà havia alimentat mil i una fantasies: s'havia descobert or a Califòrnia.