Filosofia de l'Acció, Ètica i Política: Conceptes Clau

L'Acció Humana: Concepte i Tipus

L'acció és allò que fem conscientment. No ens referim a les coses que fem sense adonar-nos-en, o que fem inconscientment.

• Involuntàries:
  • Forçoses: Són les que es realitzen per força, el seu origen és fora de nosaltres o no contribuïm a realitzar-les.
  • Per ignorància: Es realitzen per ignorància de les circumstàncies de l'acció.
• Voluntàries: Són aquelles que tenen l'origen en la persona que les realitza i n'és responsable. Una part són les accions mixtes que es fan per temor a un mal major; el subjecte pot triar fer-les o no, però no els agrada haver de fer-les.

Elements Clau de l'Acció

• Intenció: Si observem la conducta de les persones, ens adonem que tenen tendència a fer algunes coses. Una persona que té la tendència a fer una cosa, diem que té una inclinació a fer-la. La inclinació pot ser:
  • Inconscient: Que no se n'adona.
  • Conscient:
    • Espontània: Quan em passa alguna cosa encara que jo no m'ho proposi (tenir gana).
    • Assumida conscientment: (Comprar un llibre).
• Fins i Mitjans: Els fins d'una acció són els desitjos que ens proposem realitzar d'una manera conscient i explícita. Una acció es qualifica i s'avalua en funció tant dels fins proposats com dels mitjans utilitzats per dur-la a terme. Les accions humanes es realitzen per un fi i, per aconseguir-lo, requereixen uns mitjans; és un requisit indispensable per comprendre-les.

Conseqüències de l'Acció

Les conseqüències són l'estat final del procés que implica. De les conseqüències previsibles es poden imputar a qui realitza l'acció, mentre que de les imprevisibles no se'n pot responsabilitzar.

El Sentit de l'Acció

El sentit d'una acció és el que ens permet comprendre per què passa i per què s'ha de desenvolupar d'una manera i no d'una altra.

El Saber sobre l'Acció

• Saber Teòric: Cerca la veritat.
• Saber Pràctic: Cerca la llibertat i la felicitat.

Saber Moral i Saber Tècnic

Aristòtil distingeix dues classes de "saviesa" pràctica:

• Prudència: Té com a estudi l'acció en si (praxi). Delibera sobre els mitjans per a una finalitat bona.
• Tècnica: Té com a estudi la producció (poiesi). És l'ésser humà hàbil.

Es diferencien entre si:

• Pels seus fins: El prudent és el que duu a terme accions bones en si mateixes, i el tècnic produeix objectes per obtenir un fi diferent.
• Pel tipus de virtut: Qui sap produir objectes bells té la virtut tècnica, i qui sap actuar bé té la virtut prudent.
• Pel tipus de bé: La tècnica produeix béns particulars, mentre que és prudent qui organitza el conjunt de la seva vida per aconseguir la felicitat.

Moral i Ètica: Distincions Preliminars

La moral i l'ètica signifiquen el mateix en la vida quotidiana, però en el llenguatge filosòfic la moral es relaciona amb la llibertat de triar i amb la capacitat de reconèixer que hi ha maneres de ser i de viure més pròpies d'éssers humans que altres. I l'ètica és la reflexió filosòfica sobre el que és la moral. Se situa en el pla d'allò pensat.

L'Acció Social

• Acció Teleològica: És aquella en què l'autor tria els mitjans que considera més oportuns per assolir una meta, calculant les conseqüències de la seva decisió. Hi ha 2 tipus:
  • Instrumental: Si s'ajusta a regles tècniques, que descansen en el saber empíric. En aquest cas, el subjecte se serveix d'un objecte com a mitjà per a les seves finalitats.
  • Estratègica: Quan els subjectes d'una acció social es consideren recíprocament com a mitjans per a les seves finalitats individuals, i s'instrumentalitzen entre si.
• Acció Comunicativa: És la interacció de dos subjectes que mantenen una relació interpersonal, amb mitjans verbals o extraverbals, amb el propòsit de comunicar-se, entendre's sobre una situació.

Pretensions de Validesa de l'Acció Comunicativa

1. Fer-se entendre.
2. Que el que diguis sigui la veritat.
3. Que el context de normes d'acció des del que es parla sigui correcte.
4. El que penses i el que és.

La Filosofia Pràctica

Dimensions i Característiques de la Filosofia Pràctica

Aquestes dimensions són les següents:

• L'ètica o filosofia moral.
• Filosofia política.
• Filosofia de l'economia.
• Filosofia del dret.
• Filosofia de la religió.

Hi ha entre elles una estreta relació i sovint resulta impossible separar-les. Aquestes 5 dimensions tenen almenys 4 elements en comú:

• Es centren en cada cas en un tipus d'activitat que es desenvolupa en la vida quotidiana.
• Parlar d'acció humana implica que ens trobem en l'àmbit del que és possible per la llibertat. La filosofia pràctica té per objectiu descobrir les condicions de justícia i felicitat de les persones i les societats.
• El fet de reflexionar sobre accions humanes sotmeses a un continu canvi obliga la filosofia pràctica a definir constantment els conceptes i termes que serveixen per comprendre la realitat canviant.
• Per últim, la filosofia pràctica es distingeix d'altres tipus de saber pel seu caràcter normatiu. Això no vol dir que ofereixi receptes per actuar, però sí orientacions per a l'acció.

L'àmbit de l'ètica:

Moral i Ètica: Conceptes Fonamentals

El terme ètica ve del grec ethos, que significa "manera de ser" o "caràcter", i moral procedeix del llatí, que significa "costum", "manera de viure", "caràcter". Encara que ètica i moral signifiquin el mateix en la vida quotidiana, no tenen el mateix significat en el llenguatge filosòfic:

• La moral com una dimensió de la vida humana, relacionada amb la llibertat de triar i amb la capacitat de reconèixer que hi ha maneres de ser i de viure més pròpies d'éssers humans que altres.
• L'ètica és la reflexió filosòfica sobre la moral. Se situa en el pla d'allò pensat.

Moral com a Estructura

Totes les persones tenim una estructura moral perquè a l'hora d'actuar hem de triar entre diferents possibilitats i justificar la que hem triat.

Moral com a Contingut

Les persones triem en relació amb un conjunt de normes, valors i principis que orienten la conducta i configuren una manera de viure.

Moral, Immoral i Amoral

• Moral com a sentit oposat a immoral: És moral o immoral en relació amb un determinat contingut, si s'ajusta o no al contingut que es considera moralment correcte.
• Moral com a oposat a amoral: Un ésser moral és aquell que té una estructura moral, la necessitat de triar. Mentre que un ésser amoral no té aquesta capacitat.

Moral, Dret i Religió

Les tres tracten d'orientar les accions humanes, són sabers normatius, estableixen normes. La moral i la religió no només donen normes, sinó que també s'ocupen d'esbrinar què és el que fa feliços a les persones, cosa que no és tasca del dret. En reflexionar sobre les normes podem distingir entre elles 2 aspectes:

• El contingut, el que mana o prohibeix la norma.
• La forma en què ho fa.

La diferència entre aquests 3 sabers pràctics descansa en 4 termes:

• Qui és el que promulga el mandat i exigeix el seu compliment.
• Qui són els destinataris.
• Davant de qui està obligat a respondre el que infringeix.
• De qui es pot esperar obediència.

Tasques de l'Ètica Filosòfica

• Tractar d'aclarir en què consisteix la moral.
• Intentar fonamentar per què hi ha moral.
• Procurar aplicar l'acció en els diferents àmbits de la vida personal i social.

Hi ha Valors Morals Universals?

El Relativisme Moral

Consisteix a afirmar que els principis del just i de les coses bones només es poden trobar a l'interior de cada grup determinat i només valen per a ell, no per a tots. El just i l'injust, el bo i el dolent són sempre relatius a un grup. El relativisme va néixer a Grècia amb els sofistes. Avui el relativisme segueix present en les següents posicions:

• El relativisme cultural: Els criteris morals depenen de les diferents cultures.
• El contextualisme: Només podem saber si una proposta moral és correcta o incorrecta dins de cada context.
• L'etnocentrisme: Afirma la impossibilitat de justificar la bondat d'una opció tenint per interlocutor a qualsevol ésser humà.

L'Escepticisme

El relativisme ha conduït sovint a l'escepticisme, que afirma que, ja que no podem trobar cap criteri per preferir unes opcions o altres, cap és millor i és impossible distingir realment entre el just i l'injust.

El Subjectivisme

Per al subjectivisme, les qüestions morals són subjectives perquè, mentre en el terreny científic és possible posar-se d'acord atenent a les dades o als experiments, en el cas dels judicis morals no es pot recórrer a ells i, per tant, és impossible arribar a posar-se d'acord amb raons.

L'Emotivisme

Segons els emotivistes, les afirmacions morals només pretenen expressar emocions i sentiments i no augmentar el nostre coneixement. Va néixer amb l'obra de David Hume, que afirmava que la maldat o la bondat d'un acte es percep pel sentiment que experimentem davant d'ell. Per això tenen una doble funció: expressar sentiments i influir en els interlocutors.

Punts Febles d'aquestes Posicions

• Són incapaços de donar compte del significat d'alguns termes morals.
• Són incapaços d'explicar el fet que argumentem sobre qüestions morals.

La Saviesa Moral

Saber Ser Feliç

Per ser una persona moralment sàvia cal aprendre a ser feliç i per això cal conrear un conjunt de virtuts, la més important de les quals és la prudència. És prudent qui sap actuar buscant el que li convé; optar per un plaer immediat és d'imprudents. És prudent la persona que sap buscar el punt mig entre el defecte i l'excés (temeritat i covardia, malbaratament i avarícia), la persona que sap apreciar l'afecte, l'amistat i la lleialtat.

Els Problemes de la Felicitat

• Els ideals de felicitat no són, doncs, universalitzables.
• El benestar s'oposa moltes vegades a la justícia.
• La felicitat es pot conquistar i donar.

Aquests problemes han portat els ètics a distingir entre 2 aspectes de la moral: el just i el bo, la justícia i la felicitat.

Saber Ser Just

És qualsevol ésser racional que sigui imparcial. Saber ser just és ser capaç de tenir en compte no només l'interès d'un grup, sinó el de tots. El just es refereix a allò que és exigible a qualsevol ésser racional que vulgui viure moralment, mentre que el bo ho és només per a una persona o un grup.

Ètiques de Justícia i Ètiques de la Felicitat

Les ètiques de la justícia o ètiques de mínims s'ocupen només de la dimensió universalitzable del fenomen moral, d'aquells deures de justícia exigibles a qualsevol ésser racional. Les ètiques de la felicitat intenten oferir ideals de vida bona en què el conjunt de béns es presenten jerarquitzats.

L'Àmbit de la Filosofia Política

La filosofia política té com a tasca comprendre la realitat social i política mitjançant conceptes, captant la racionalitat que la configura. Per això, el concepte no només és descriptiu, també és normatiu del que hi hauria d'haver.

La sociologia política i la ciència política són dos sabers pràctics que han d'ocupar-se primer de tot de descriure l'activitat i l'estructura de les institucions polítiques, de proporcionar dades, d'establir comparacions entre formes de govern en diferents llocs, d'informar els interessats de procediments polítics possibles. El filòsof de la política ha de conèixer bé les tradicions de la filosofia política amb què comptem i què és el que importa comprendre.

Reptes de la Filosofia Política

• Descobrir principis i criteris de justícia per a la distribució de béns socials.
• Dissenyar models de societat justa que tinguin en compte el fet del pluralisme i del multiculturalisme. El pluralisme obliga a reflexionar sobre la manera de compaginar aquest pluralisme amb la defensa comuna d'una constitució democràtica.
• Trobar uns mínims morals comuns a les diferents cultures és el repte del multiculturalisme.
• Pensar en profunditat la noció de l'estat.
• Fonamentar una ciutadania participativa i compromesa amb l'activitat política.
• Reflexionar sobre la noció de democràcia: la democràcia en diferents països ha anat traient a la llum dificultats, per això cal pensar com resoldre els problemes.