Filosofia Antiga: Ànima, Virtuts i Societat segons Plató i Aristòtil

Conceptes Fonamentals de la Filosofia Platònica

Les Virtuts Cardinals de Plató

• Fortalesa: Virtut pròpia de la part irascible de l'ànima que ens permet exercitar el valor.
• Templança: Virtut pròpia que té lloc quan la part concupiscible s'equilibra.
• Prudència: És la virtut pròpia que ens permet que la nostra part racional desenvolupi excel·lentment la seva funció.
• Justícia: És la virtut que sorgeix de l'equilibri o harmonia entre les tres virtuts pròpies de l'ànima.

Virtut: Conjunt de qualitats que aporta un bé al subjecte que l'exercita.

Home Just: És aquell ésser que té les tres virtuts en equilibri i harmonia.

L'Ànima i el Cos segons Plató

Ésser Humà (Plató): Constitutiu de l'ànima i el cos, sent l'ànima la que assoleix la veritat.

Ànima (Plató): Altament valorada, immortal, intel·ligible i perfecta; allò que permet a l'ésser humà fer el més elevat (món de les Idees).

Cos (Plató): Món de coses sensibles, temporals, mortal, imperfecte, caduc, menyspreable.

El Mite del Carro Alat

Aquest mite compara el carro alat amb l'ànima humana, que està controlada o pertorbada per l'ésser humà. Les seves parts són:

• Cavall Blanc: Representa la part irascible (passió, coratge).
• Cavall Negre: Simbolitza els instints més baixos de conservació, la part concupiscible (desig, ventre).
• Auriga: És la capacitat intel·lectual de l'ésser humà, la part racional, localitzada al cap. L'auriga controla la parella de cavalls, i li serà possible, gràcies a les ales, enlairar-se i contemplar les Idees. Així, l'auriga ha de mantenir l'equilibri i enlairar-se. Si l'ànima perd les ales, cau al món de les coses, queda empresonada i el que vol és retornar al seu món original. Si l'auriga manté equilibrat el carro, s'assoleix la virtut de la justícia.

La Societat Ideal i els Règims Polítics de Plató

Plató ens parla de la conveniència de tres classes socials, ja que la societat és la responsable de la supervivència i la felicitat dels ciutadans. Així, el conjunt de ciutadans s'ha d'organitzar en:

• Treballadors: No tenen activitat política. Han d'oferir a la polis (a la totalitat dels membres) els recursos indispensables i suficients. Compren càrrecs per temps en producció.
• Militars: Protegeixen i defensen la ciutat d'enemics externs o interns. La seva valentia o excel·lència pròpia faran possible aquesta tasca.
• Governants: Són els únics que exerceixen el poder polític. Són la classe de persones sàvies, aquelles que han accedit al coneixement i contemplen les Idees (especialment la Idea de Justícia, ordre i estat). Es nodriran dels millors militars.

Tipus de Règims Polítics segons Plató

• Tirania: Forma errònia de govern, en la qual un únic subjecte busca el seu bé particular.
• Monarquia: Un sol governant busca el bé comú.
• Oligarquia: Uns quants amb interès particular.
• Aristocràcia: Uns quants amb interès comú.
• Democràcia: Interès particular de la majoria.
• Ciutadania: Interès comú de la majoria.

Antropologia i Ètica Aristotèlica

L'Ésser Humà i l'Ànima segons Aristòtil

L'ésser humà és un ésser animat, és a dir, té ànima, que prové del grec psykhé (ψυχή), que vol dir 'alè' o 'vida', ja que són dos conceptes propers. L'ànima és el que dona vida a la matèria o cos; la seva possessió diferencia els éssers vivents dels inerts.

El Dualisme Aristotèlic vs. Platònic

A l'igual que Plató, Aristòtil manté una posició dualista, ja que pensa que l'ésser humà està compost d'ànima i cos (de forma i matèria). Però el dualisme aristotèlic, a diferència del platònic, no pretén establir una oposició entre cos i ànima com si es tractessin de realitats de naturalesa contrària. Ànima i cos són complementaris i no pas oposats, i formen un individu només separable en teoria. L'ànima depèn del cos per existir, encara que aquesta sigui el principi vital que mou i dona vida al cos.

Tipus d'Ànima segons Aristòtil

En tots els éssers, l'ànima és el principi vital, allò que dona vida i energia al cos. Ara bé, la seva ànima posseeix rangs diferents, ja que aquests són diferents:

• Ànima Vegetativa (plantes): Nutritiva, relacionada amb la recerca, assimilació i aprofitament dels recursos vitals. El seu objectiu és la conservació de l'espècie.
• Ànima Sensitiva (animals): Apetitiva i motriu, relacionada amb la percepció sensible i la capacitat de traslladar-se, modificar i interactuar amb l'entorn.
• Ànima Intel·lectiva (ésser humà): Permet el coneixement, la reflexió, la deliberació i l'elecció. Permet conèixer el món a un mateix, i també dur a terme l'acció més bona.

Aquesta concepció antropològica tindrà les seves repercussions en la teoria ètica aristotèlica.