Filosofia Antiga i Cultures: De l'Índia als Sofistes Grecs

1. Cultures i Doctrines Antigues

La Unió Indoària i les Arrels de l'Hinduisme

La cultura Indoària sorgeix de la unió entre la civilització de l'Indus i els invasors aris.

• Existeixen arrels comunes entre els hinduistes i els grecs.
• Època de reflexió: Sorgeixen els llibres coneguts com a Upanishad (Doctrina Secreta).
• Temes centrals: El destí, el jo (l'ànima) i l'alliberament.

El Budisme i les Quatre Nobles Veritats

Doctrina basada en la vida de Buda, sorgida al segle VI aC.

El budisme es fonamenta en les Quatre Nobles Veritats:

1. En la vida hi ha dolor (patiment).
2. La causa del dolor és el desig.
3. Per eliminar el patiment, hem d'eliminar el desig.
4. Per eliminar el desig, cal seguir els Vuit Modes (el Noble Camí Òctuple).

De la Cultura Minoica a la Micènica

Cultura Minoica (Creta)

• Liderada per Minos.
• Cultura naturalista i pacífica.
• Símbols: Negre i Blanc.
• Veneració a la Deessa Mare.
• Destruïda per una erupció volcànica.

Cultura Micènica (Grècia)

• Els indoeuropeus envaeixen Grècia, influenciant la cultura anterior, però desenvolupant trets propis.
• Cultura Micènica (1600-1150 aC).
• Conflictes de divinitats: La Mare (Deessa) versus Zeus.
• Arrasada pels doris (posant fi a l'època pacífica).

2. El Naixement de la Racionalitat Grega

El Miracle Grec de Milet: Del Mite al Logos

A Milet es produeix el canvi fonamental: el naixement de la racionalitat, conegut com el «miracle grec». Els pensadors comencen a dictaminar lleis per als fets naturals.

Circumstàncies que afavoreixen la racionalitat

• Canvis socials freqüents.
• Viatges i intercanvi cultural.
• Absència de control per part dels Muses o poetes.
• Actitud crítica constant dels grecs.
• Generació alternativa de pensadors.

La Recerca de l'Arkhe (Principi)

Els primers filòsofs qüestionen si les explicacions mítiques eren racionals. Buscaven lleis que expliquessin la realitat. Aquest és el Pas del Mite al Logos. La pregunta central era l'arkhé (el principi o origen de tot).

• Tales de Milet: Proposa l'aigua com a arkhé (principi de tot, origen de la vida), basant-se en coneixements, observacions i experiències.
• Anaximandre (deixeble): Qüestiona l'aigua i proposa l'element apeiron (indefinit, il·limitat).
• Anaxímenes (deixeble): Proposa l'aire com a arkhé. Creia que la vida podia aparèixer a partir de l'aire, l'element líquid.

3. Grans Figures Presocràtiques

Pitàgores i la Doctrina dels Nombres

Pitàgores neix a Jònia i es trasllada al sud d'Itàlia, on neixen les seves doctrines.

Doctrina Religiosa

• El cos es descompon, però l'ànima no.
• Creença en la reencarnació en animals i humans, depenent de la vida anterior (l'ànima és una presó).
• Per alliberar-se de la reencarnació i tenir l'ànima lliure, cal seguir unes normes estrictes.

Doctrina Filosòfica

• Els pitagòrics consideren els nombres com l'arkhé, igual que l'Escola de Milet buscava un principi material.

Heràclit: El Canvi Constant (Panta Rei)

Heràclit afirmava el canvi total, en contra de la idea que la physis (natura) era immutable. Per això se l'anomena Heràclit el Fosc.

Aforismes clau

1. “No ens podem banyar dues vegades al mateix riu.”
2. “Descendim i no descendim al mateix riu. Som i no som.”

Això estableix una distinció entre el que diem (llenguatge) i el que passa (realitat). (Exemple: les cèl·lules es regeneren constantment).

Zenó d'Elea i les Apories del Moviment

Zenó, deixeble de Parmènides, volia provar les tesis del seu mestre. Utilitza les aporíes (raonaments que semblen contradiccions i van contra el sentit comú). Utilitza l'argument per reducció a l'absurd.

Tesis a demostrar

1. Només hi ha un ésser a l'univers.
2. No existeix el moviment.

Paradoxes famoses

• La paradoxa de la recta (dicotomia).
• La paradoxa d'Aquil·les i la tortuga.

4. Els Sofistes: Mestres de la Paideia

Característiques i Doctrines dels Sofistes

Els sofistes eren un conjunt de pensadors i educadors que impartien la Paideia (educació). Les seves eines principals eren la Retòrica i l'Erística. El seu objectiu era formar els fills de les elits perquè fossin bons oradors.

Principals característiques filosòfiques

• Sensistes: El coneixement prové exclusivament dels sentits.
• Relativistes: No hi ha una única veritat, sinó moltes (no com a individus).
• Convencionalistes: El bé i el mal són fruit d'acords socials (convencions).
• Escèptics: No creuen en res absolut (podien ser radicals o moderats).