Filosofia antiga: Epicur, Estoïcisme, Escepticisme
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,84 KB
NI naturals ni necessaris:
NI naturals ni necessaris: Ambicions culturals sense fonament biològic: convé renunciar a ells perquè és impossible sentir-se plenament satisfet o no voler més. (riquesa, poder, popularitat, bona sort..) COM VIVIEN FILOSOFS EPICURS: Confiança davant de les adversitats i austeritat davant de les ambicions. Viure d'acord amb la naturalesa i no pas amb supersticions i mites. Fer això era difícil per la societat, Epicur va fundar una cosa que li deia "jardí", les persones que creien en aquestes teories anaven a viure allà.
ESTOÏCISME:
ESTOÏCISME: Allò que depèn de mi: la meva voluntat no es pot trobar amb obstacles, les coses succeeixen d'acord amb la meva voluntat (opinions, intencions, emocions). Allò que no depèn de mi: voluntat sense obstacles, d'acord amb les seves pròpies dinàmiques (aspectes propis, conseqüències dels actes propis, actes aliens)
Reflexió intencions:
Reflexió intencions: Qui no assigna a la seva pròpia existència una única i mateixa meta, no pot ser una única i mateixa persona. Racionalitat, integritat, coherència - intenció unitària- benevolència universal. Com funciona el món?: Totes les coses estan canviant constantment, tots els canvis es produeixen d'acord amb un ordre còsmic, funcionament ordre còsmic absolutament inevitable i fa les coses de la millor manera possible, som part d'aquest món canviant, ordenat inevitable i òptim. Com sentir-me davant de les coses que succeeixen?: Principi d'impermanència, de cosmicitat, de fatalisme, d'optimisme, de pertinença.
ESCEPTICISME
ESCEPTICISME: Les persones tenim creences, opinions teories i ens porta a tenir afirmacions, enunciats, proposicions que és la manera d'expressar la creença. Epistemologia (teoria del coneixement) qüestionar-me els motius de perquè penso el que penso. Per què m'hauria de preocupar per comprovar la veracitat o falsedat de les meves opinions? Acceptació de l'entorn, racionalitat i coherència, prudència epistèmica, autoconeixement.
NO es pot demostrar tot, cada vegada que diem una idea hem de demostrar el perquè i el perquè del perquè... Pot acabar de tres maneres: 1. Regressió a l'infinit (fins que no arribi al final no podré demostrar, A no arribaré no podré demostrar) 2. Cercle viciós (sé A perquè sé B, sé B perquè sé A...) 3. Petició de Principi (penso A per B i penso B per C i penso C perquè sí) Idea A i B arguments raonables però inconcloents-- suspensió del judici