Filosofia antiga i moderna

PLATÓ: idees

Són entitats universals, immutables i eternes més reals que les coses particulars, que tenen una existència separada de les coses particulars. Només poden conèixer-se a través de la raó, no dels sentits.

Mon sensible, físic. Mon intel·ligible, idees de les formes pures, incontaminables. Be/bellesa: il·lumina tant el món sensible com el mateix món de les idees o essències i representa l’última finalitat, la raó de ser de tot el que existeix. Remniniscència: teoria Platónica a partir de la qual diu que per conèixer la realitat s’ha de recordar. Els sentits tant per Sòcrates com per Plató són un rebuig dels sentits com a font del coneixement. La República: és una metàfora que fa servir Plató per explicar la seva filosofia. Realitat, mon ideal=idees úniques eternes, inmutable, indivisible, metafísica, existència pròpia. Mon físic. Món físic=imitació, sensible, cossos físics copia i imitació de les idees, Demiürg, modela la matèria segons un món ideal. Funcions anima, ÈTICA: raó=prudència/passional=fortalesa/concupiscible o sensible=temperança. Unió accidental: anima (immortal)+cos (mortal, imperfecte). Separació catarsi. Intelectualisme Moral: la persona sàbia és la persona que és bona persona. POLÍTICA democràcia és un mal sistema ja que no tothom està capacitad per a governar, filòsofs=savis. Governants=prudència/Guardians=fortalesa/Temperança=productors

ARISTÒTIL

Ontologia: metafísica, estudi de l’esser, què és el que fa que una persona sigui el que és? Essència, allò que canvia (accidents), diferent d’allo que no canvia (la seva essència), Realitat: tot allò que existeix, una sola realitat perquè ser és existir. Accidents: no tenen cap valor, qualitats que podem tenir o no. Forma: allò que determina la matèria.

DESCARTES

Racionalisme, moviment que defensa la raó com a eina que ens permet arribar al coneixement. Empirisme: moviment que defensa la experiència i sentits. Mecanicista visió filosòfica de la realitat o del univers que interpreta la realitat o l’univers com si fos una màquina. Idees innates: no provenen de l’experiència, es generen a la ment independent dels sentits. Matemàtica: ciència exacta, racional i universal. Els racionalistes van ser grans matemàtics. Comencen per axiomes i fan servir deduccions per a deduir els coneixements matemàtics. Cerquen evidències de la ment: 1. intuïció: axiomes, 2. Deducció (1. evidència, 2. anàlisi, 3. síntesi, 4. enumeració o comparació. Idea clara i distinta: enunciat que apareix en la ment de manera molt simple. Geni maligne: No hi ha cap coneixement que no puguem posar en dubte. La única cosa de la que no pot dubtar és pensar, si penso existeixo (=realitat indubtable). L’enteniment ens proporciona coneixement universalment vàlid. La sensibilitat ens proporciona sensacions subjectives. Idees: fictícies: fruit de la imaginació, no valor. Adventícies o adquirides: provenen de l’exterior, de l’experiència: el seu origen és el món físic. No aporten coneixement vàlid. La substància pensant: auto-consciència que es reconeix a si mateix. Som els únics que tenim consciència de la nostra pròpia existència. Substància extensa: Déu garanteix la existència dels cossos entesos, existir físicament implica ocupar lloc en l’espai. Substància Divina: Existeix un ésser perfecte que és Déu. L’ésser perfecte i infinit: Déu

LOCKE: Empirisme:

Moviment filosòfic que té com a principals representants a J.Locke, T. Hobbes, i D.Hume. Apareix com a contraposició al racionalisme cartesià. És un corrent filosòfic que es desenvolupa principalment a les illes britàniques, en contraposició a la filosofia centreeuropea. Idea: És tot allò que la ment percep. Contracte Social: pacte on la clau és protegir i defensar els drets de cadascú, segons Locke. Llei positiva és la llei que s’ha implantat no de manera natural, de manera artificial. Llei natural és la llei instintiva, raó, drets naturals.