Filosofia Antiga: Corrents, Pensadors i Conceptes Clau

Enviado por Duna y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,82 KB

Filosofia Antiga: Corrents i Pensadors Clau

Presocràtics

  • Pensadors destacats: Escola de Milet (Tales, Anaximandre, Anaxímenes), Pitàgores, Heràclit, Parmènides.
  • Característica fonamental: Posseeix un caràcter natural que s'interessa pel cosmològic, buscant donar una explicació racional de l'origen i la naturalesa de l'univers.

Sofistes i Sòcrates

  • Pensadors destacats: Protàgores, Gòrgies, Sòcrates.
  • Context: Coincideix amb l'esplendor d'Atenes i la democràcia.
  • Diferència clau: Sòcrates, el seu contemporani, va combatre el relativisme dels sofistes, defensant la universalitat del bé.

Plató i Aristòtil

  • Pensadors destacats: Plató, Aristòtil.
  • Importància: La sistematicitat de la seva producció els converteix en els filòsofs més importants de l'Antiguitat.
  • Línies de pensament: Inauguren dues línies de pensament fonamentals: l'idealisme (Plató) i l'empirisme (Aristòtil).

Epicureisme i Estoïcisme

  • Pensadors destacats: Epicur (epicureisme), Zenó de Cítion (estoïcisme).
  • Preocupació principal: La seva màxima preocupació és de tipus moral.
    • Per als estoics, la vida consisteix en la impertorbabilitat davant del dolor.
    • Per als epicuris, consisteix a assolir la felicitat a través de la vida senzilla i plaent.

Conceptes Filosòfics Clau de l'Antiguitat

Arjé o Arché (arkhé)

Origen, causa i principi permanent de totes les coses. Element originari que dóna unitat a la multiplicitat de la naturalesa. Aquella realitat que no canvia mai.

Maièutica

En sentit etimològic: art de donar a llum per part de les llevadores. Per Sòcrates és l'art de donar llum als coneixements que cadascú té en el seu interior.

Metafísica

Estudi que té per objecte realitats que superen la percepció dels sentits o de l'experiència sensible. Intenta donar una explicació última de la realitat de les coses. Va més enllà de la Physis o naturalesa. Nom donat per Andrònic de Rodes als escrits d'Aristòtil situats després de la Física.

Nous

Realitat infinita, intel·ligent, que domina totes les coses i les governa amb la seva energia. (Anaxàgores)

Escola Jònica

Escola filosòfica grega, la més antiga, originària de la Jònia (Milet, Efes, Clazòmenes). Hi pertanyen els pensadors presocràtics, considerats com els pares de la filosofia grega i occidental: Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Heràclit i Anaxàgores. El tret comú subjacent a les diferències específiques de cada pensador és un esforç d'interpretació racional del món, del qual cerquen el principi primordial (ἀρχή), en oposició a la mitologia que impregna les cosmogonies religioses i èpico-populars.

Sòcrates i Sofistes: Anàlisi Comparativa

1. La Recerca de la Veritat

Potser la diferència fonamental entre Sòcrates i els sofistes es troba en l'intent del primer de superar el relativisme dels sofistes i arribar a una certa veritat universal que permeti redreçar l'enfonsament que, des de la política, la religió i el llenguatge, havia regit la revolució intel·lectual dels sofistes.

2. El Mètode Filosòfic

El mètode socràtic és el diàleg. La paraula és un instrument per arribar a la veritat. En canvi, els sofistes tenen com a mètode la retòrica. Usen la paraula per aconseguir el poder, creuen que tot és opinió (doxa) i, per tant, no hi ha veritat. Defensen el convencionalisme moral.

3. L'Ideal de Vida

L'ideal socràtic és aconseguir la felicitat, viure guiat per la sofrosine (prudència). En canvi, per als sofistes, l'ideal és aconseguir l'èxit, especialment l'èxit polític.

4. L'Ensenyament i la Pedagogia

Sòcrates fa el seu ensenyament de franc, per les places i carrers, d'una manera informal, dialogant amb tothom. Els sofistes, en canvi, cobren i s'adrecen només als joves rics que els poden pagar.

5. Conseqüències Filosòfiques

Sòcrates vol fonamentar la filosofia, a través de definir els conceptes ètics (què és el Bé, què és la veritat...). Defensa l'intel·lectualisme moral (tot home bo és savi, tothom coneix interiorment el bé). Els sofistes, en canvi, prediquen l'escepticisme i el relativisme moral.

Entradas relacionadas: