Filosofia d'Aristòtil: Hilemorfisme, Canvi i Teleologia

ARISTÒTIL

- Macedònic i tutor d'Alexandre, alumne de Plató.

- Va ser experimentador: filòsof i biòleg.

Diferències entre Aristòtil i Plató:

Aristòtil: reivindica i creu en el món sensible. La única realitat que hi ha és el món sensible, les idees no són anteriors ni independents del món sensible, sinó que són el resultat d'un procés d'abstracció on l'esperit parteix de les dades dels sentits de les coses i, mitjançant la raó, extreu els conceptes generals i universals, les idees. No creu en la reminiscència.

HILEMORFISME

- Teoria on explica la diversitat d'éssers.

Hile: matèria.

Morfe: forma.

- Tot ésser és un compost d'una matèria i una forma.

- Forma: essència de l'ésser, allò que li és propi i que el defineix, la seva estructura.

Composició hilemòrfica (dos nivells):

- 1r nivell: matèria primera i una forma substancial.

Matèria de la qual està fet tot el que existeix.

Forma substancial: gènere o espècie.

- 2n nivell: al primer nivell se li suma unes formes accidentals (trets propis de cada ésser dins de l'espècie) = trets diferencials.

- Què fa possible el canvi?

Teoria de la potència i l'acte: un ésser qualsevol és en acte i en potència.

En acte: potències que un ésser té en aquell moment per naturalesa.

En potència: característiques que es pot arribar a tenir segons la seva naturalesa.

- Canvi: el desenvolupament d'una potencialitat que ja es tenia d'una manera per naturalesa. El canvi no és un problema, és l'actualització d'alguna forma, la substitució d'una forma per una altra, l'actualització d'una forma en potència.

Dos tipus de canvi:

- Substancial: deixes de ser l'ésser que eres. Es crea o es destrueix l'ésser individual. Afecta a l'ésser global.

- Accidental: no deixa de ser el que era, només ha canviat una característica. (quantitatiu, qualitatiu, local)

a) Quantitatiu: qualsevol variació que impliqui augment o disminució de quantitat, que es pot comptar en quantitat. És mesurable (engreixar o aprimar).

b) Qualitatiu: els que no es poden mesurar (passar a estudiar advocat).

c) Local: canvi de lloc, el moviment, accidental perquè no deixo de ser qui era per haver canviat de lloc.

TEORIA DE LES 4 CAUSES: per entendre el physis, els canvis i els éssers cal conèixer les seves causes.

Material: existeix un ésser perquè està fet d'una matèria (material d'una escultura).

Formal: estructura que adopta la seva matèria (model que pren l'escultura a l'hora de fer l'escultura, amb proporcions i trets determinats).

Eficient: provoca l'aparició o destrucció de l'ésser o el canvi en aquell ésser, sense la qual un ésser no arribaria a existir o a canviar (l'artista amb les seves eines).

Final: finalitat per la qual ha arribat a existir, o la finalitat dels canvis que es produeixen (estètica de l'escultura). (Per a què?). Per Aristòtil és la causa fonamental, ja que tot ésser natural i tot canvi té una finalitat. Res passa per casualitat.

TELEOGISME: convicció que tot té una finalitat.

Telos: finalitat.

- Com pot un ésser moure un altre sense moure's? El moviment circular és etern i s'apropa a la perfecció.

Aquesta entitat genera atracció per la seva perfecció. Les esferes es mouen perquè se senten atretes per la perfecció del primer motor immòbil.

Metàfora: el abel es amado por la andrea pero no es correspndiente: la andrea se mueve loquita por el abel y a el no le ha hecho falta ni moverse.

Aristòtil se separa de Plató però no deixa de tenir influències d'ell (heroi platònic).