La Filosofia Cartesiana: Metafísica, Mètode i Substància

Per què la filosofia cartesiana descansa sobre bases metafísiques?

Descartes, seguint la tradició filosòfica medieval, afirma que Déu és el fonament de l'existència del jo i del món físic. També sosté que Déu garanteix tot coneixement ferm i segur, és a dir, les idees innates, les quals no tindrien cap certesa si no ens les hagués implantat.

Per què Descartes dóna una importància essencial a l'aplicació d'un mètode en la filosofia?

Descartes hereta de l'Edat Mitjana una tradició filosòfica on hi havia molts desacords entre pensadors. Descartes es planteja una qüestió que el preocupava profundament: com és possible que s'utilitzi la raó, una eina tan poderosa per arribar a les veritats existents, i no s'arribi a aquestes, que, en ser universals, haurien de ser les mateixes per a tothom, anul·lant tot desacord? Per evitar que la raó s'equivoqui, Descartes aplica el mètode científic (hipoteticodeductiu).

Diferència entre dubte metòdic i escèptic

Els dos tipus de dubte parteixen de fonaments oposats: el cartesià i l'escèptic.

Dubte Metòdic

Descartes parteix de l'existència de veritats universals, és a dir, les idees innates, i ha de distingir-les dels coneixements no veritables o mig veritables, ja que moltes vegades es confonen. Així doncs, vol aplicar el dubte com una eina per distingir les unes de les altres i es comença a qüestionar, per exemple, "i si X fos fals?". L'aplica a tot coneixement, fins i tot al més fiable.

Dubte Escèptic

És una conseqüència lògica del fet de considerar que no existeixen veritats innates. Per tant, tots els coneixements que tenim provenen de l'experiència i, per tant, no poden ser certs, sinó només probables. Aquest dubte prové de l'actitud intel·lectual que considera que no existeix cap veritat ferma.

Concepte de Substància Cartesiana: Tipus i Relació

Substància és tot allò que existeix per si sol sense necessitat de cap altra cosa per existir.

Tipus de Substàncies:

• Jo (o ànima): Res cogitans (substància pensant)
• Món: Res extensa (substància extensa)
• Déu: Substància infinita (creador i garant de les altres dues)

Relació entre les Substàncies:

Per entendre la relació entre elles, hi ha dues maneres:

Ordo Essendi (Ordre de l'Ésser)

Déu és la substància que ha creat i manté les altres dues (Jo i Món).

DÉU → Jo / Món

Ordo Cognoscendi (Ordre del Coneixement)

Es dubta de tot i després s'observa que s'arriba a saber amb certesa l'existència del jo, després la de Déu i, per últim, la del Món.

JO → DÉU → MÓN

Segons Descartes, el Jo i el Món són diferents però alhora estan relacionats. La relació d'aquestes dues substàncies en l'ésser humà és complexa; Descartes les separa per salvar la llibertat humana.