Filosofia i Ciència: Actituds sobre la Veritat i Teories de l'Evolució Humana

Actituds Filosòfiques Davant la Veritat

Les diferents postures davant la veritat reflecteixen la complexitat de la recerca del coneixement.

Dogmatisme

El dogmatisme es caracteritza per la certesa absoluta de les pròpies conviccions. No hi ha lloc per al dubte, ja que s'aferra a la seva veritat i la blinda contra qualsevol tipus de crítica, argument o prova.

Escepticisme i Relativisme

L'escepticisme és la impossibilitat d'assolir cap coneixement segur i cert. Neix del dubte i desemboca en la incertesa, de manera que recomana abstenir-se de fer cap afirmació, ja que no hi ha manera d'arribar a saber si és veritable o falsa. En la seva forma més radical, implica l'abandonament de tota recerca, afavoreix la passivitat i impedeix la crítica constructiva.

El relativisme, per la seva banda, és la negació de l'existència de veritats universals i absolutes. En petites dosis, estimula la curiositat intel·lectual i l'esperit crític.

Actitud Crítica

L'actitud crítica és una postura intermèdia. Defensa l'existència de la veritat, però afirmant que el dubte és el camí per assolir-la. Implica sotmetre a examen i anàlisi qualsevol afirmació que es pugui considerar com a veritat.

L'Origen i l'Evolució de l'Ésser Humà

Diverses teories han intentat explicar l'origen i el desenvolupament de la vida i de l'ésser humà.

Creacionisme

Tota religió té un mite antropogònic:

• Déu crea l'ésser humà a imatge i semblança.
• L'ésser humà neix de la terra amb totes les qualitats físiques i psicològiques desenvolupades.

Fixisme

Les espècies són inalterables, sense evolució ni extinció. Aquesta teoria va ser defensada per pensadors com Aristòtil (segle IV aC).

Teories Catastròfiques

Sorgides al segle XVIII com a explicació dels fòssils. Aquestes teories alternen períodes de creació amb catàstrofes que eliminen espècies.

Lamarckisme

Al segle XVIII, aquesta teoria va contradir el fixisme. Proposa que la vida apareix per generació espontània i després evoluciona per adaptar-se al medi, segons dues lleis principals:

• Llei de l'ús i desús dels òrgans: La capacitat de canviar el cos per esforç adaptatiu.
• Llei de l'herència dels caràcters adquirits: Els canvis adquirits es transmeten a la descendència.

Crítica: L'esforç adaptatiu no pot explicar els canvis en un cos, i les característiques físiques adquirides no s'hereden (segons la genètica moderna).

Darwinisme

Charles Darwin va observar la lluita per la supervivència i la selecció natural, on sobreviuen els individus que millor estan adaptats. Aquesta teoria incorpora l'atzar en el procés evolutiu, entès com l'acumulació de petits canvis al llarg del temps.

Crítiques inicials: Carència de fonament científic (abans del descobriment de l'ADN), i percebuda com a anticristiana i antiaristotèlica.

Per què no van ser acceptades?

Les teories de l'evolució van trobar resistència per diverses raons:

• Contradien el marc científic i religiós vigent.
• Ignoraven el concepte d'un Déu creador (especialment Lamarck).
• Rebaixaven la posició de l'ésser humà i feien Déu prescindible (per la incorporació de l'atzar en Darwin).

Creacionistes en l'actualitat

El creacionisme continua sent present, bàsicament a Polònia i els EUA.

Manipulacions del Darwinisme

Conceptes com la lluita per la supervivència i la selecció natural van ser utilitzats indegudament per defensar actituds insolidàries o deshumanitzades.