Filosofia de la Ciència: Cosmologia Aristotèlica i Física

FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

Cosmovisió Aristotèlica

Aristòtil diferenciava entre el món sublunar (de la lluna a la Terra) i el món supralunar (de la lluna al firmament).

A l'esfera sublunar hi ha moviment.

Aristòtil diu que l'esfera de Saturn ha de ser moguda per un motor. L'esfera de Saturn mou totes les altres.

Llavors aquest motor hauria de ser mogut per un altre motor, i això fa molta por als grecs perquè acabaria portant a l'infinit.

Ells diuen que el cosmos s'acaba amb el firmament, per això ell diu que la causa ha de ser finita: un motor que mogui sense ser mogut, que activa el firmament, just després del firmament. Això ho va fer per aturar la cadena de causes que acabaria en una magnitud infinita.

Cosmovisió Aristotèlica vs. Física Clàssica

Cosmovisió Aristotèlica (S.IV a.C - S.XVI)

• Univers geocèntric
• Univers està limitat en l'espai (univers finit)
• Cosmos infinit en el temps (etern en el temps)
  → no ha sigut creat, no s'acabarà mai
• Univers és heterogeni (món sublunar → 4 elements, món supralunar (matèria immutable i incorruptible)
• Univers teleològic (persegueix una finalitat)

Física Clàssica (S.XVII-S.XIX)

• Univers heliocèntric
• Univers és il·limitat en l'espai (infinit)
• Cosmos és finit en el temps (són religiosos i creuen en la creació del món cristià)
• Univers és homogeni (la natura està formada per matèria inerta)
• Univers mecànic, no persegueix cap finalitat (com un rellotge)

Cosmovisió Física Contemporània

Cosmovisió Física Contemporània (S.XX- S.XXI)

• 1905 → Teoria de la relativitat (Einstein):
  • Espai i temps són relatius a l'observador.
  • Velocitat de la llum és una constant a tot l'univers.
  • L'energia i la massa són equivalents E=m·c²
• Mecànica quàntica → Es considera que l'energia i la matèria són contínues. Leibniz deia que la natura no fa salts. Actualment es considera que l'energia viatja en paquets de fotons "quàntum" i aquesta emissió d'energia no és constant. Per això, la física actual s'anomena física quàntica.
• Principi d'indeterminació: La llum pot funcionar com a ona o com a partícula. Les partícules com l'electró tenen un comportament dual, es poden moure com a partícules o com a ones (comportament ondulatori). Quan nosaltres observem l'àtom, aquest canvia de comportament, llavors no podem saber on és una partícula subatòmica. No podem conèixer la velocitat i la posició de la partícula. No podem conèixer la trajectòria de les partícules subatòmiques. De tot això deriva la probabilitat, és a l'única cosa al que podem arribar (trajectòria probable).

Brogllie (ones)

Huygens (teoria ondulatòria)

La intervenció de l'espectador fa canviar la realitat. Per exemple: l'electró que funciona com a ones, a l'observar funciona com a partícules. Allò que podem conèixer és la probabilitat que estigui en un lloc determinat.

Probabilitat

Les trajectòries de les partícules són probables. Predictibles en la física clàssica.