Filosofia i Ciència: De l'Edat Mitjana al Renaixement

Filosofia Medieval: Fe i Raó

La filosofia cristiana va ser predominant, ja que només l'Església va mantenir viva la cultura i la filosofia durant l'Alta Edat Mitjana.

El problema central de la filosofia medieval va ser la relació entre el coneixement i la fe. Un filòsof cristià no buscava la veritat, ja que Déu ja havia revelat la veritat de l'home a la Bíblia. Des d'aquest punt de vista, no es podia contradir la Bíblia. A l'Alta Edat Mitjana, es va intentar fer coincidir la filosofia amb la religió. No obstant això, a la Baixa Edat Mitjana, els filòsofs cristians es van adonar que això no era possible. Guillem d'Ockham va mostrar les limitacions del coneixement humà per donar superioritat a la fe sobre la raó.

Filòsofs Destacats de l'Edat Mitjana

• Sant Agustí (s. IV): Últim autor de l'Antiguitat i primer medieval. Obres destacades: Les Confessions i La Ciutat de Déu.
• Sant Tomàs d'Aquino (s. XIII): Primer representant de l'escolàstica.
• Ramon Llull (s. XIII)
• Guillem d'Ockham (s. XIV)

Renaixement i Revolució Científica

El Renaixement va ser una època d'innovació intel·lectual, cultural, filosòfica i artística que va marcar la transició de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna. Va destacar per dos aspectes principals:

L'Humanisme: El Retorn a l'Antiguitat

Moviment cultural aparegut al nord d'Itàlia que pretenia recuperar la cultura clàssica, centrant-se en l'ésser humà i la seva interioritat.

Autors destacats: Erasme de Rotterdam i Petrarca.

La Teoria Heliocèntrica: Un Canvi de Paradigma

Nicolau Copèrnic, un monjo polonès, va ser l'autor més destacat d'aquesta teoria. La teoria geocèntrica s'havia tornat excessivament complicada i no oferia explicacions satisfactòries. Copèrnic va proposar un canvi en les posicions de la Terra i del Sol, situant el Sol al centre del sistema. Els astrònoms van trobar aquesta nova teoria més senzilla i elegant. Galileu Galilei va intentar demostrar-la, però no va poder. Finalment, Johannes Kepler va demostrar la correcció d'aquesta teoria substituint l'òrbita circular per una el·líptica.

Epicureisme: La Recerca del Plaer

L'epicureisme afirma que l'objectiu de la vida és l'obtenció del plaer. No obstant això, el plaer es concep de manera negativa, com l'absència de dolor (ataràxia i aponia). Un savi és aquell que sap gaudir dels plaers de la vida de manera moderada i evitar el patiment.

Estoïcisme: L'Acceptació del Destí

Fundat per Zenó de Cítion, qui impartia lliçons sota un pòrtic (stoa), va ser el corrent de pensament més important de l'època hel·lenística. Segons el pensament estoic, hi ha un ordre racional al món; tot esdeveniment té lloc per algun motiu i res no pot escapar a aquest ordre (determinisme). Per tant, la llibertat individual, tal com s'entén comunament, no existeix. El savi és aquell que sap comprendre l'ordre racional del món i accepta els esdeveniments, ja que no es poden canviar.