Filosofia del segle XX: Sartre i Gadamer

Jean-Paul Sartre

(1905-1980)

Filòsof, dramaturg i novel·lista francès, Jean-Paul Sartre va néixer a París el 1905. Després de quedar orfe de pare als dos anys, va ser criat pels seus avis. Va estudiar a l'École Normale Supérieure, on es va graduar en Filosofia el 1929. Influenciat per Heidegger, Sartre va exercir com a professor de filosofia entre 1929 i 1931. Després d'un període com a professor a França, va ser mobilitzat com a meteoròleg durant la Segona Guerra Mundial i va ser fet presoner pels nazis el 1940. El 1964, va rebutjar el Premi Nobel de Literatura.

La seva obra destaca en el context de la Segona Guerra Mundial. A més de la seva faceta filosòfica, Sartre va desenvolupar una important obra literària amb un profund contingut filosòfic. Un dels exemples més clars del seu pensament existencialista és la seva obra teatral "Les mans brutes" (1948).

L'Existencialisme

L'existencialisme, moviment polifacètic del qual Sartre va ser un dels màxims exponents, es caracteritzava per la voluntat de no ser una corrent acadèmica, ja que el seu pensament havia de ser accessible a tothom. Per conèixer més a fons el seu pensament, es recomana la lectura de "L'existencialisme és un humanisme" (1945).

La preocupació principal de Sartre era l'ésser humà. Buscava explicar l'experiència humana i definir en què consisteix l'home. Segons Sartre, l'ego es manifesta a partir del món, ja que és en aquest on apareix la consciència. A diferència del que es pensava fins al segle XX, la consciència no és independent, sinó que està vinculada al món. A través de la fenomenologia, Sartre argumenta que la consciència no només il·lumina el món, sinó que també projecta les tensions que hi habiten.

Obra:

• Existencialistes cristians i ateus
• L'existència precedeix a l'essència (quatre principis fonamentals):
  1. Existir
  2. Trobar-se
  3. Sorgir al món
  4. Definir-se

Hans-Georg Gadamer

(1900-2002)

Hans-Georg Gadamer va ser un destacat filòsof alemany, conegut per la seva obra "Veritat i mètode II". Nascut a Marburg el 1900, Gadamer va tenir una formació inicial en química i farmàcia abans de dedicar-se a la filosofia. Va ser rector de la Universitat de Marburg i va estudiar amb Heidegger. Després de la seva oposició al règim nazi, va aconseguir mantenir el seu càrrec de rector.

L'Hermenèutica Filosòfica

Gadamer va reprendre el projecte inacabat de Heidegger sobre la veritat i el mètode, el que va culminar amb la formulació de l'hermenèutica filosòfica. La seva investigació se centra en l'estudi de les condicions de possibilitat de la interpretació i la comprensió, especialment en les ciències humanes. Gadamer entén aquesta comprensió com un tret constitutiu del Dasein humà.

La seva teoria hermenèutica estableix els trets bàsics d'una teoria general de la comprensió, d'arrel heideggeriana, i realitza un gir ontològic cap a l'ésser que és objecte de la comprensió: el llenguatge. Gadamer sostenia que la "veritat" i el "mètode" es trobaven en desacord. Va ser molt crític amb els dos enfocaments metodològics que s'utilitzen en l'estudi de les ciències humanes.