Filosofia de Descartes: Dubte Metòdic, Cogito i Dualisme
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,32 KB
Tesi: René Descartes i la Fundació de la Filosofia Moderna
El Dubte Metòdic Cartesià
Descartes inicia el seu projecte filosòfic amb el dubte metòdic. Aquest consisteix a posar en dubte tot allò que sigui possible qüestionar, incloent-hi:
- La informació dels sentits (perquè poden ser enganyosos).
- Les creences adquirides (per la seva possible falsedat).
L'objectiu és arribar a una veritat indubtable que serveixi de fonament sòlid.
La Primera Certesa: Cogito, ergo sum
La primera veritat que Descartes descobreix és la certesa de la seva pròpia existència com a ésser pensant: "Cogito, ergo sum" ("Penso, per tant existeixo"). Fins i tot si tot el que percep o pensa fos fals, el fet mateix de dubtar implica necessàriament l'existència del subjecte que dubta. Aquesta afirmació esdevé el pilar del seu sistema filosòfic.
Criteri de Veritat: Idees Clares i Distintes
Descartes estableix que només podem considerar com a veritables aquelles idees que compleixen dos requisits:
- Clares: Que siguin evidents i accessibles a la ment.
- Distintes: Que es puguin diferenciar clarament de qualsevol altra cosa.
L’Argument de l’Existència de Déu
Per superar el solipsisme del *Cogito*, Descartes argumenta l'existència de Déu:
- La idea de perfecció que resideix a la ment humana només pot tenir com a causa un ésser realment perfecte: Déu.
- L'existència de Déu garanteix que la realitat externa no és un engany total i que podem confiar en el coneixement derivat de les idees clares i distintes.
El Dualisme Substancial
Descartes proposa una divisió fonamental entre dues substàncies independents:
Res Cogitans (Substància Pensant
És la ment o l'ànima, caracteritzada pel pensament i la consciència.
Res Extensa (Substància Extensa)
És la matèria o el cos, caracteritzada per l'extensió (ocupar espai). Aquest dualisme ment-cos és un element central de la seva metafísica.
Síntesi del Projecte Cartesià
En síntesi, Descartes funda un sistema filosòfic que:
1. Posa la raó com a base del coneixement.
2. Inicia el projecte de la filosofia moderna.
3. Defensa que només el dubte rigorós i la certesa racional condueixen a la veritat.
Nota sobre David Hume i la Causalitat
En un text posterior, David Hume qüestiona la idea de connexió necessària entre causa i efecte. Hume sosté que aquesta connexió no és observable ni als sentits ni al sentiment intern, sinó que és el resultat de l’hàbit o costum de percebre una conjunció constant entre dos fenòmens.
Crítica als Termes Metafísics
Hume destaca que termes com "poder", "força" o "energia" no tenen significació intrínseca, ja que no es poden derivar d’impressions sensorials o experiències directes. Conclou que la idea de força o energia només pot significar la determinació de la ment a associar idees de causa i efecte per l’experiència habitual, sense cap necessitat inherent en la natura.