La Filosofia de Descartes: Déu, Idees i Substàncies

Déu i la Creació segons Descartes

Aquesta teoria havia estat adaptada per la teologia cristiana que presentava un Déu creador que hauria fet el món a partir del triple criteri Bé-Bellesa-Veritat. Però Descartes considera que Déu ha creat també aquestes tres idees. Si hagués volgut fer el món d’una altra manera, ho hauria fet. Primer hi ha la voluntat divina i després les idees eternes. Es podria dir que per a Leibniz, Déu calcula i fa aparèixer el món; en canvi, per a Descartes Déu crea el món al mateix temps que el càlcul, de manera que hauria pogut fer que dos i dos fossin cinc. Però un cop bastit el món, Déu deixa de ser necessari i és en aquest punt que el cartesianisme se separa de la tradició cristiana.

Res Extensa: La Substància Material en Descartes

• Tinc la idea clara de cosa material.
• Déu (omnipotent i veraç) no em pot enganyar perquè aniria en contra de la seva noció.
• Per tant, la cosa material existeix.
• Però no té per què ser tal com la veig amb els sentits. És a dir, les idees poden ser clares, però la percepció sensorial NO, perquè sempre seran idees confuses (mida lluna).
• Déu no garanteix l'existència del món a partir d'idees empiristes, per tant, és racional.

Idees Innates: La Base del Coneixement Cartesian

• La certesa és una qualitat de certes idees (no de les imatges ni dels perceptes) consistent en una presència tan clara i distinta a l’esperit (la ment) que les fa indubtables.
• Les idees simples són evidents intuïtivament, és a dir, de forma immediata.
• Les idees complexes es poden fer evidents deductivament.
• La noció de “idea” de Descartes correspon al que anomenem “concepte” (no a una “imatge” o “percepte”).
• Les idees tenen una existència subjectiva (en tant que representacions mentals) i una objectiva (en tant que allò que representen té existència).
• Les idees de Descartes no tenen una existència transcendent ni són un principi ontològic com les de Plató (amb Aristòtil per les idees immanents).
• Però sí poden ser vertaderes objectivament (són representacions subjectives, però poden correspondre a realitats objectives i, per tant, ser absolutament i objectivament vertaderes).
• Les idees simples són com els àtoms del pensament i corresponen amb les naturaleses simples que serien els elements constitutius de la realitat.
• Per tant, l’estructura bàsica de la raó i la de la realitat serien isomorfes.
• Les idees es poden classificar en tres tipus segons el seu origen:
  • I. Idees innates: amb les que naixem (formen part constitutiva de la nostra raó), són evidents i provenen de Déu. (p.e. res cogitans)
  • II. Idees adventícies: provenen de fora (de l’experiència sensorial), no són mai evidents. (p.e. casa)
  • III. Idees factícies: són creades per la ment. (p.e. unicorn)