Filosofia: Discurs, Meta-discurs i Orígens a la Grècia Antiga

Clasificado en Griego

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,54 KB

Discurs i Meta-discurs

Discurs quotidià: Manera determinada d’explicar o entendre la realitat.

Meta-discurs: Està més enllà del discurs.

Punt de vista filosòfic:

  • Distància: Quan es parla des de fora del discurs.
  • Equidistància: Punt de vista que sempre es troba a fora i mai a dins de cap tipus de discurs; és un punt de vista que està a la mateixa distància de tots els discursos.
  • Meta-discurs: Està més enllà del discurs.
  • Presa de distància: Quan alguna cosa interromp la quotidianitat, comencem a filosofar sobre aquesta cosa que abans era quotidiana.
  • Thaumázein: Vol dir quedar parat, meravellat, sorprès... L’actitud filosòfica apareix quan a dintre de l’actitud quotidiana apareix el thaumázein.
  • Sincrònica: Està sincronitzada en un mateix moment a la vegada.
  • Diacrònica: En diferents moments del temps, diferència de discursos històricament.

Grècia Antiga: Orígens de la Filosofia

(Cultural i lingüística)

Philosophía: Vol dir estimació pel saber.

Època arcaica / Època clàssica / Època hel·lenística / Època micènica / Època fosca.

Característiques:

  • Els filòsofs van darrere del saber.
  • Es pregunten quina és la veritat de les coses.
  • Està dividida en ciutats independents (polis), aquestes no tenen jerarquia tancada. Al centre de les polis hi ha un gran espai buit (àgora) on s’intercanvia (mercat).
  • Demokratia: Sistema polític on la discussió a l’àgora permet tirar endavant.
  • La poesia és anterior a la filosofia; els primers que van filosofar ho van fer quan ja hi havien els poetes. El poeta era considerat el savi per excel·lència (sophós).
  • Quan diem que un poeta és eloqüent volem dir que té traça dient les coses (les fa maques).
  • El poeta explícitament diu coses i implícitament posa en evidència allò que tenen en comú de meravellós o extraordinari.

Poesia ---------- thaumázein ------------- Filosofia

Quan es produeix la sorpresa o meravella és quan passem de poesia a filosofia, perquè trenquem la quotidianitat. La poesia provoca el thaumázein.

Pas del mite al logos: Es produeix quan de qualsevol història es passa al logos (raó).

Entradas relacionadas: