La Filosofia Empirista de David Hume: Ment, Idees i Coneixement

La Filosofia Empirista de David Hume: Una Introducció

David Hume va ser un filòsof escocès que va aplicar un mètode filosòfic naturalista per estudiar científicament la naturalesa humana. El seu objectiu era aportar una concepció apropiada de la raó, la ment i la moralitat des d'un punt de vista empirista, pel qual considera l'observació sensorial com a última font del coneixement i rebutja les idees innates.

Hume va oferir una explicació a l'origen de les nostres idees que li va permetre rebutjar les idees metafísiques que no tenien un veritable significat.

La Menta i les Percepcions: Impressions i Idees

Per estudiar la ment, Hume en distingeix els seus continguts, anomenats percepcions, aplicant el criteri del grau de força i vivacitat. D'aquesta manera, presenta:

• Impressions: Aquelles experiències més fortes o vives (sensacions, emocions).
• Idees: Aquelles percepcions més febles i atenuades, que són còpies de les impressions.

Així doncs, les percepcions poden ser simples o complexes. Hume estableix el Principi de la Còpia per explicar la relació entre elles, afirmant que les idees complexes poden descompondre's en idees més senzilles, les quals són còpies d'impressions simples.

Les Lleis d'Associació d'Idees

Una segona qüestió que planteja Hume és com interactuen les nostres idees. Les lleis d'associació determinen aquesta interacció, i són les següents:

• Per semblança: Una imatge del nostre amic ens fa pensar en un amic.
• Per contigüitat: La Torre Eiffel ens fa pensar en París.
• Per causalitat: Quan veiem fum, tendim a pensar que hi ha foc.

Aquests principis són els únics lligams del nostre pensament, segons Hume.

Tipus de Coneixement: Relacions d'Idees i Qüestions de Fet

Una tercera qüestió plantejada per Hume és la distinció entre dos tipus de coneixement per saber de quina forma l'obtenim:

• Relacions d'Idees:
  • Són creences que podem tenir a priori, és a dir, podem descobrir-les a través de l'enteniment sense experiència sensorial.
  • No podem negar-les, ja que serien autocontradiccions.
  • Són judicis necessàriament vertaders (ex: les veritats de la lògica o les matemàtiques).
• Qüestions de Fet:
  • Són les creences a posteriori que requereixen l'experiència sensorial (l'enteniment per si sol no és suficient) per a obtenir coneixement.
  • Són contingents, ja que la seva negació no implica autocontradicció.
  • Aquestes creences es basen principalment en la relació causa-efecte.

La Causalitat en les Qüestions de Fet

Per entendre les qüestions de fet, hem de parlar de dues idees fonamentals quan afirmem que "A causa B":

1. Idea d'anterioritat: Un esdeveniment és anterior a l'altre.
2. Idea de connexió necessària: Sempre que passa un esdeveniment concret (la causa), ha de passar un altre (l'efecte). Hume argumenta que aquesta connexió necessària no és observable directament, sinó que és una creença basada en l'hàbit i la repetició.