Filosofia de l'Existència: Lògica, Dolor i Mort

La Lògica i el Raonament: Com Saber Qui Té Raó?

Aquest tema explora la lògica com a disciplina fonamental per entendre la validesa del raonament i les diferents perspectives sobre l'existència humana, incloent-hi el dolor i la mort.

Definició de Lògica

La lògica és la disciplina filosòfica que estudia la correcció o validesa del raonament.

Exemple: Avui fa un dia magnífic: La gespa està mullada. Algú l’ha regat, o els meus germans han fet guerra de globus d’aigua.

Els Raonaments o Inferències

Tota inferència es compon de:

Premisses:

Conjunt d’enunciats que expressen les dades de les quals partim. Sovint encapçalades per partícules com ara: perquè, ja que, atès que...

Conclusió:

Enunciat que expressa la nova informació obtinguda a partir de les premisses. Presidida per partícules com ara: de manera que, per això, en conseqüència, aleshores.

Tipus de Raonaments

• Raonament Deductiu

  Va de premisses generals a una conclusió menys general. Si la premissa és vertadera, la conclusió no pot ser falsa.

• Raonament Inductiu

  Va de premisses menys generals a una conclusió general. La veritat (certesa, probabilitat) de les premisses no assegura que la conclusió sigui vertadera.

La Validesa dels Raonaments

És important distingir entre la veritat dels enunciats i la validesa dels raonaments:

• Les premisses o conclusions poden ser vertaderes o falses.
• Els raonaments són correctes / incorrectes, o vàlids / no vàlids.

Principis Fonamentals de la Lògica

La lògica es basa en principis essencials:

• Principi d'Identitat

  Tota cosa és idèntica a ella mateixa. A és A.

• Principi de No-Contradicció

  Cap cosa pot ser i no ser alguna cosa a la vegada i en el mateix sentit. Res pot ser A i no A.

• Principi del Tercer Exclòs

  Tot enunciat és o bé vertader o bé fals. Tot és A o no A.

La Lògica Informal i les Fal·làcies

La lògica informal s'ocupa dels factors que no tenen a veure amb la forma del raonament.

Objecte d'Estudi de la Lògica Informal

Per determinar la validesa del raonament, la lògica informal es fixa en aspectes externs a la seva estructura:

• Si les premisses són les adequades o no.
• Si les dades de les quals partim poden justificar la conclusió.
• Si hi intervenen elements del context que poden pertorbar la validesa del raonament.

Fal·làcies Informals

Les fal·làcies són raonaments no vàlids que sovint s’utilitzen com a instruments d’engany.

Existeixen dos tipus principals: fal·làcies formals i fal·làcies informals.

• Les fal·làcies formals les estudia la lògica formal.
• Les fal·làcies informals les estudia la lògica informal, i n'hi ha de diferents tipus.

La Condició Humana: Limitació, Dolor i Mort

La Limitació Humana

La vida humana no és pura llibertat i possibilitat. Les circumstàncies ens limiten i ens condicionen. Podem ser gairebé tot, però dins del marc de la nostra circumstància. Aquesta és un límit per a la llibertat.

El Dolor: Aproximació i Característiques

Aproximació a la Noció de Dolor

Parlem de dolor si existeix sofriment. Podem distingir-ne dos tipus:

• Dolor físic: sensacions físiques.
• Dolor espiritual o vital: experiències d’aflicció o angoixa, que produeixen estats de desànim.

Característiques del Dolor Vital

A diferència del dolor físic, que sol ser momentani o accidental, té una causa localitzable en una part del cos, el dolor vital presenta altres característiques:

• Pot ser un acompanyant inseparable de la mateixa vida.
• Pot ser una actitud davant la vida.
• No és localitzable.

El dolor vital pot ser vist com un efecte (les limitacions de la vida el causen) o com una causa (la finitud de la vida i la consciència en són l’origen).

És el dolor vital inherent a la vida humana? Sovint es presenta com quelcom inherent a l’existència humana, com si la vida fos una “vall de llàgrimes” i no es pogués viure sense patir. En aquesta concepció, la noció d’esperança només té sentit com a consol.

Schopenhauer: El Dolor com a Essència de la Vida

Un pensador representatiu d'aquesta visió és Arthur Schopenhauer (1788-1860), autor de El món com a voluntat i representació. Schopenhauer és un filòsof vitalista, irracionalista i pessimista.

Segons ell, la vida és dolor, i el dolor vital només es pot evitar renunciant a la vida mateixa. Només coneixem representacions de la realitat; la veritable realitat és la voluntat, el desig de satisfer les nostres apetències.

La vida és sempre dolor, tant si no podem satisfer els desitjos com si els satisfem (ja que això porta a l'avorriment). L'única alternativa és la renúncia a la vida.

L’ascetisme és l’únic camí per a assolir la serenor i la tranquil·litat, mitjançant el menyspreu de la vida i la indiferència envers tot, una idea present en filosofies com el budisme.

La Mort: Especificitat i Concepcions

Especificitat de la Mort Humana

La mort s'entén com a destrucció. Per als éssers inorgànics, la mort equival a la destrucció. Per als éssers orgànics (homes, plantes i animals), és la pèrdua de les característiques de la vida que duen a la destrucció de l’organisme.

La mort és el final d’un procés natural que passa per la infantesa, la maduresa i la vellesa (distingint entre mort accidental i mort natural).

Mentre que la mort de les plantes i animals és un fet, la mort de l’home és constitutiva de la seva pròpia vida. L’home és conscient de la seva pròpia mort, i aquesta consciència genera la pregunta sobre el sentit de la vida.

L'Experiència de la Mort

La mort és quelcom personal i íntim de cadascú. És un misteri, quelcom que podem esperar, però no sentir. És inexperimentable directament; només la vivim com a espectadors de la mort aliena.

Només vivim el que la mort deixa en nosaltres: soledat, desemparament, manca de sentit, caràcter definitiu.

Concepcions Filosòfiques de la Mort

Existeixen dues concepcions generals de la mort:

• La mort total i definitiva.
• La mort com a trànsit o continuïtat.

La Mort com a Final Definitiu

Aquesta postura parteix del materialisme, que considera que l’home és només matèria. Per tant, la mort del cos és la mort definitiva de l’home.

Actituds Materialistes davant la Mort

• Resignació i acceptació: Destaca l’epicureisme. El seu Tetrafarmakon descriu quatre parts de la vida i proposa quatre remeis, entre ells, la por a la mort.

  Per a poder ser feliços, hem d’alliberar-nos de la por a la mort i als déus. La mort no existeix per als homes, ja que mentre vivim no estem morts i quan estiguem morts no existirem. L’únic que ens ha de preocupar és el viure i el cercar la manera més intel·ligent de viure.

• Rebuig: Molts filòsofs no accepten la mort tot i ser inevitable. La creença que la nostra ment sobreviurà és necessària per a poder viure. L’angoixa davant la mort només desapareixeria si tinguéssim la certesa de la resurrecció. Aquesta certesa no existeix, i per a ells, la vida és una tragèdia.

La Mort com a Trànsit o Continuïtat

Des d’una concepció dualista, la mort només afectaria el cos, mentre que l’ànima continuaria vivint en una vida diferent i millor.

Tipus de creences:

• Pervivència de la ment.
• Supervivència d’una ànima universal (budisme, hinduisme).
• Reencarnacions successives de l’ànima en diversos cossos (Pitagòrics, Plató...).
• Resurrecció de l’home en cos i ànima (cristianisme).