Filosofia Grega Antiga: Conceptes, Mites i el Pas al Logos

Conceptes Filosòfics Clau

La filosofia grega antiga va ser un període fonamental per al desenvolupament del pensament occidental, introduint conceptes que encara avui són objecte d'estudi i debat. A continuació, es detallen algunes de les corrents i idees més rellevants.

Pluralistes

Els pluralistes defensaven l'existència de més d'un principi i més d'un arkhé. Segons la seva visió, "En qualsevol cosa hi ha una mica de tot."

Sofistes

Els sofistes eren mestres que ensenyaven a parlar, a defensar i a convèncer. Explicaven com tenir èxit i triomfar a l'àgora, sense tenir en compte la veritat. Ho feien a canvi d'un preu, ja que volien cobrar pels seus ensenyaments. No els preocupava el cosmos, sinó la ciutat, i centraven el seu discurs en l'ésser humà.

Sòcrates

Sòcrates feia una tasca similar a la dels sofistes, però es presentava com a filòsof i no cobrava pels seus ensenyaments, diferenciant-se així dels seus contemporanis.

Nomos

El Nomos es refereix a la llei convencional, aquella que és establerta per la societat i no per la natura.

Atomisme

L'atomisme és el nom que B. Russell dóna a la seva primera teoria filosòfica, que atribueix a idees de L. Wittgenstein, tot i que el concepte d'atomisme té arrels molt més antigues en la filosofia grega.

Orfisme

L'orfisme va ser un moviment religiós mistèric de l’antiga Grècia, caracteritzat per les seves creences sobre la transmigració de l'ànima i la purificació.

Tipus de Mites

Els mites són narracions tradicionals que intenten explicar aspectes fonamentals de la realitat, la vida i la cultura. Es poden classificar segons el seu contingut:

• Cosmogònics: Expliquen la creació del món.
• Teogònics: Es refereixen a l'origen dels déus.
• Antropogènics: Es refereixen a la creació de l'ésser humà.
• Etiològics: Expliquen l'origen i el perquè de determinades institucions, costums o fenòmens.
• Morals: Narren la lluita entre el bé i el mal o l'existència del bé i el mal, oferint lliçons ètiques.
• Fundacionals: Expliquen l'origen i el perquè de determinades ciutats o institucions.
• Regeneracionals: Expliquen una recreació del món, sovint després d'un cataclisme o una separació entre la divinitat i l'ésser humà, sovint acompanyats de la invenció de la mort.

Factors del Pas del Mite al Logos

El "pas del mite al logos" és un concepte clau en la història de la filosofia grega, que descriu la transició d'una explicació mítica del món a una explicació racional i lògica. Diversos factors van contribuir a aquesta evolució:

1. Econòmic: Grècia era un país amb recursos limitats, fet que va impulsar el comerç i el contacte amb altres civilitzacions mediterrànies. La seva relació amb Egipte, un imperi influent, va ser crucial per a l'intercanvi d'idees i coneixements.
2. Sociològic: La proximitat dels ciutadans al poder polític i la possibilitat de criticar els governants a l'àgora van fomentar una tendència cap a la igualtat davant la llei, evolucionant cap a l'humanisme i el pensament crític.
3. Religiós: A Grècia, cada ciutat tenia la seva pròpia organització de cultes religiosos. L'absència d'una casta sacerdotal unificada va permetre el debat obert sobre els mites i va evitar una ortodòxia imposada, afavorint la llibertat de pensament.
4. Educatiu: L'obligació dels ciutadans de participar en la política de les ciutats i els debats a l'àgora (plaça pública) van fomentar la discussió, la retòrica i la participació activa en els afers comuns, desenvolupant habilitats argumentatives.
5. Importació de la geometria i física egípcies: Els primers filòsofs grecs van aprendre de la física i les matemàtiques egípcies, fet que va contribuir al desenvolupament d'una concepció sistemàtica i organitzada de l'espai i del món, fonamentant el pensament racional.