Filosofia Grega: Aristòtil, Ètica i Política

Filosofia d'Aristòtil

Abstracció

Per a Aristòtil, el nostre coneixement sobre la realitat parteix d'allò que percebem amb els sentits, però ha d'aspirar a copsar l'essència universal per mitjà d'un procés d'abstracció inductiva. Aristòtil pensava que la nostra forma de coneixement ha d'adaptar-se a les característiques particulars de l'àmbit que estem estudiant. Per això no és possible utilitzar el mateix mètode d'investigació en diferents camps del saber.

Felicitat: Eudaimonia (Objectiu de vida)

La felicitat s'assoleix, segons Aristòtil, quan sabem elegir el nostre comportament de manera adequada per mitjà de la pràctica de la virtut.

Aristòtil va distingir dos tipus de virtuts diferents:

• Virtuts ètiques: Associades a la manera com ens comportem en la nostra relació amb els altres.
• Virtuts dianoètiques: Vinculades a la manera com fem ús de la nostra racionalitat teòrica.

• Justícia commutativa: S'aplica als intercanvis, equivalència entre allò que donem i rebem. (Exemple: cavall)
• Justícia distributiva: Cal repartir càrregues o beneficis. Es refereix a que qui aporta més, té més i rep més qui ho mereix. (Exemple: pobres, rics, persones necessitades.)

Les virtuts dianoètiques són les de l'intel·lecte. Entre aquestes és especialment important la prudència, que és la virtut intel·lectual que ens permet orientar racionalment la nostra conducta en la pràctica.

1.1. La classificació dels sistemes polítics

Comparant els sistemes de govern, Aristòtil va arribar a la conclusió que tots podien dividir-se en dos grups. Algunes formes de govern són justes, ja que estan orientades a aconseguir el bé comú de tots els ciutadans. Però, hi ha formes polítiques injustes que pretenen obtenir el bé particular per beneficiar-se els que tenen el poder. Els sistemes polítics justos es poden classificar en tres modalitats:

• Monarquia: és un règim just en el qual el poder suprem l'exerceix una sola persona.
• Aristocràcia: és un sistema just de govern, el poder està controlat per un grup d'individus.
• Democràcia: és una forma de govern justa, cerca el bé comú i el poder és a les mans del poble.

Passa el mateix amb els règims injustos:

• Tirania: no cerca el bé comú, aspira a beneficiar el tirà que exerceix el poder.
• Oligarquia: govern que està al servei d'un grup de persones.
• Demagògia: és un govern injust, la majoria exerceix el poder per beneficiar-se'n ella mateixa, sense preocupar-se del benestar de la resta de la població.

Filosofia Hel·lenística

L'hel·lenisme és l'època històrica que s'obre després de la mort d'Alexandre el Gran (323 a.C). Els seus generals es van repartir l'imperi i es van proclamar reis dels territoris que estaven sota el seu control.

1.1. L'epicureisme

Fundada per Epicur de Samos. És hedonista. Objectiu: felicitat (desigs naturals, necessaris...).

1.1. L'estoïcisme

Fundada per Zenó de Cítion. Destí.

1.1. L'escepticisme

Fundada per Pirró d'Èlide (segle III a.C). Nega la possibilitat d'assolir veritats absolutes.