Filosofia Grega Clàssica: Conceptes Essencials de Plató i Aristòtil

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,7 KB

PLATÓ: CONCEPTES FONAMENTALS

Les 4 Etapes del Pensament Platònic

  • Joventut: Clara influència socràtica.
  • Transició: Es trasllada a Sicília i coneix els pitagòrics.
  • Maduresa: Formula la Teoria de les Idees i escriu els millors diàlegs.
  • Ancianitat: Intenta posar en pràctica les seves idees polítiques a Siracusa.

Glossari de Termes Platònics

Al·legoria

Al·legoria: Imatge que simbolitza una idea que es pretén explicar.

Ànima (Epistemologia)

Ànima: Principi vital que dinamitza el cos. En el cas de l'home, és on rau el coneixement.

El Bé

: És la font del coneixement perquè totes les idees tendeixen a ell. S'identifica amb Déu.

Ciutat (Polis)

Ciutat: Marc de la vida ciutadana a la república. Plató planteja la vida social segons l'autèntic coneixement.

Dialèctica

Dialèctica: Procés dialogal per trobar la veritat i la purificació de l'ànima fins a trobar el Bé.

Déu (Realitat Impersonal)

Déu: Realitat impersonal que s'identifica amb el Bé.

Idea (Eidos)

Idea (en grec: forma o aspecte): Per a Plató, és la realitat autèntica, en contraposició al que percebem pels sentits.

Metempsicosi

Metempsicosi: Teoria pitagòrica que afirma que l'ànima es reencarna en diversos cossos si no ha arribat al coneixement.

Noesi

Noesi: Coneixement superior: la contemplació de les Idees (etapa final).

Opinió (Doxa)

Opinió: Afirmació sobre la realitat que no té un coneixement veritable.

Reminiscència

Reminiscència: És la memòria de les Idees, que l'ànima va recordant lentament en el procés de coneixement.

Veritat

Veritat: Realitat pura i absoluta de les Idees.

La Teoria de les Idees i la Dualitat

Teoria de les Idees: És el nucli del pensament platònic. L'inici és la dificultat per arribar a un acord sobre quin és l'autèntic coneixement.

Dualisme Cos i Ànima

  • Cos: Corruptible, mortal, material. És el que percebem amb els sentits i correspon al Món Sensible.
  • Ànima: Incorruptible, immaterial i intel·ligible. No es pot dividir i correspon al Món Intel·ligible.

Les Tres Parts de l'Ànima

  1. Raó (Logistikon): És qui ha de tenir el paper directiu.
  2. Ànim (Thymoeides): És l'aspecte de la voluntat i la passió noble.
  3. Apetència (Epithymetikon): És l'aspecte dels impulsos i els instints.

El Demiürg

Demiürg: Personatge mític per explicar l'origen del món. El Món Sensible va ser originat per ell a partir del caos, volent imitar el model del Món Intel·ligible. Però la poca traça del Demiürg va donar el resultat d'un món imperfecte.

Repàs: Bases del Pensament Platònic

La Teoria de les Idees és la base del coneixement. És una teoria ontològica (dóna l'explicació bàsica de la realitat).

El pensament platònic abasta:

  • Epistemologia: Com és el coneixement.
  • Antropologia: Com és l'ésser humà.
  • Ètica: Com ens hem de comportar.
  • Política: Com cal organitzar l'Estat.

Plató parteix que hi ha dos mons: l'Intel·ligible i el Sensible.

L'ànima, en encarnar-se en un cos, va recordant a poc a poc les idees que ja coneixia. Tot coneixement és record (reminiscència), al qual s'arriba per mitjà de la dialèctica i l'educació. La naturalesa humana és com la dels presoners de la caverna: deixar de creure que les ombres són la realitat és començar a aprendre.

ARISTÒTIL: LA FILOSOFIA DE L'IMMANENT

Temes Centrals de la Filosofia Aristotèlica

  • Lògica: Pensar bé.
  • Ètica: Actuar bé.
  • Psicologia: Reflexió sobre l'ànima.
  • Política: Com s'ha d'organitzar l'Estat.
  • Física/Naturalesa: Com funciona el món natural.

Conceptes Metafísics i Lògics

Atribut

Atribut: Característiques que defineixen un ésser.

Concepte

Concepte: Resultat d'abstreure les característiques bàsiques d'un ésser.

Immanent

Immanent: Allò que pertany al món sensible.

Transcendent

Transcendent: Allò que pertany a l'esfera del pensament o de la divinitat.

Essència / Substància

Essència/Substància: Allò que és específic de cada ésser.

Potència i Acte

  • Potència: Possibilitat d'arribar a ser una cosa (ex: la llavor).
  • Acte: Concreció de la possibilitat (ex: l'alzina).

La Teoria del Coneixement: Hilemorfisme

Per a Aristòtil, el coneixement té 3 vessants: teòric, pràctic i productiu.

La teoria de l'Hilemorfisme estableix que els éssers estan compostos de matèria (hylé) i forma (morfé).

  • Matèria (Hylé): Substrat bàsic d'un ésser, el material del qual està fet, i els accidents que l'individualitzen.
  • Forma (Morfé): És l'essència, l'element que configura un ésser i és la seva ànima.

Ètica i Política Aristotèlica

L'ètica i la política sorgeixen de la idea que el Bé és una tendència natural de l'home. El fet de viure bé s'identifica amb la felicitat (Eudaimonia).

Segons Aristòtil, per ser feliç i trobar la virtut (areté) cal fer-ho personalment i socialment a la polis. Això comporta buscar el bé dels ciutadans, i per això l'ètica i la política estan relacionades.

La millor manera de tenir bons ciutadans serà proporcionar-los educació (evita el radicalisme). Així, el bon govern ha d'evitar postures extremes (el Just Terme Mig).

EL PENSAMENT HEL·LENÍSTIC

Epicureisme: La Recerca de l'Ataràxia

Rep el nom d'Epicur. L'aspecte més conegut és l'ètica. L'element bàsic de la vida humana és l'equilibri cos-ànima.

La felicitat consisteix en la recerca del plaer, entès com a refús del dolor mitjançant l'autòmoderació del desig. Els plaers naturals i mesurats necessaris condueixen a aquest equilibri. Aquest estat rep el nom d'Ataràxia (la serenor de l'ànima).

Estoïcisme: Adaptació a la Natura

Fundat per Zenó de Cition, que ensenyava en uns porxos d'Atenes (la Stoa). Van tenir molt d'èxit fins a segles més tard, incloent figures com Marc Aureli, l'emperador de Roma.

La principal preocupació és l'ètica. Només es pot arribar a la felicitat adaptant-se a les circumstàncies de la naturalesa i a la realitat. Això ens uneix al Logos (principi racional de tot).

La màxima virtut estoica és saber entomar les dificultats amb serenitat.

Escepticisme: La Desconfiança en la Raó

Iniciat per Pirró i Timó. Igual que els sofistes, desconfiaven de la raó per arribar a la veritat, ja que les percepcions són aparents.

Entradas relacionadas: