Filosofia Grega: Del Mite al Logos i l'Era dels Sofistes

Del Mite al Logos: L'Orígens del Pensament Grec

La Revolució Intel·lectual i el Naixement de la Filosofia

El període del pas del mite al logos marca una fita crucial en la història del pensament. Els grecs, grans comerciants, van facilitar un intens intercanvi d'idees, especialment a la ciutat de Milet. Ja al segle VI a.C., va emergir un pensament racional, crític i antimític. Les reformes polítiques del segle V a.C. van consolidar la democràcia, afavorint la llibertat de pensament i una veritable revolució intel·lectual.

La natura (physis) es va convertir en l'objecte d'estudi principal, donant lloc a una nova manera de reflexionar. Aquest pensament era aliè a la religió, a la idea d'un ordre còsmic preestablert i al caràcter geomètric del món. El món físic es va començar a analitzar dins un marc espacial i lògic.

El context de la realitat es va dividir en:

• Macrocosmos: La natura, l'univers.
• Microcosmos: L'ésser humà.

Mentre que Sòcrates es va centrar exclusivament en el microcosmos, els presocràtics pensaven que el macrocosmos i el microcosmos estaven creats de la mateixa matèria.

La Raó i els Sentits: Dues Vies cap a la Realitat

La comprensió de la realitat es va abordar a través de dues facultats principals:

• La Raó: Ens permet copsar i ens informa de la unitat i l'essència, allò que no canvia.
• Els Sentits: Ens permeten percebre i ens informen dels canvis i la pluralitat.

El concepte d'Arkhé (primer principi) va ser fonamental per a la constitució de la matèria.

L'Arkhé i el Canvi Constant: Heràclit d'Efes

Heràclit d'Efes va sostenir que "tot canvia", però aquest canvi no és un esdevenir irracional o sense llei. La seva famosa frase, "Panta rei" (tot flueix), expressa que tot està en moviment constant. No obstant això, el canvi està controlat per una llei universal, el Logos (llei natural), que només es pot entendre mitjançant la raó.

Aquesta visió va portar a la recerca de l'equilibri, l'harmonia i la justícia en el cosmos i en la societat.

Els Sofistes: Mestres de la Retòrica i la Virtut

Atenes i l'Ascens dels Sofistes

Els sofistes eren un grup de pensadors que es van reunir a Atenes i es van autonomenar mestres. Cobraven per ensenyar oratòria, amb l'objectiu de convèncer els altres del que deien. Van desenvolupar la tècnica de l'antilogia o del doble discurs, ensenyant a defensar tant la tesi com l'antítesi amb la mateixa passió i credibilitat.

L'eloqüència era considerada una virtut, i els sofistes es van erigir com a educadors que ensenyaven una virtut que atorgava un gran poder. Tenir un gran discurs significava èxit en la política i en l'assemblea. La seva màxima podria resumir-se en: "Si ets útil, seràs virtuós en allò que vulguis aconseguir."

Èpoques i Figures Clau del Moviment Sofista

El moviment sofista es pot dividir en dues èpoques:

• Primera època sofista: Anterior a la Guerra del Peloponès. Fomentaven una societat racional, però consideraven necessari basar-la en la naturalesa humana. Figures destacades: Protàgores i Gòrgies.
• Segona època sofista: Posterior a la guerra. Se sustenten en el poder i van experimentar una degeneració del moviment. Figures destacades: Cal·licles i Trasímac.

L'Ètica i la Política al Centre de la Reflexió Sofista

Els sofistes es van preocupar per la realitat humana més que per la realitat física. Amb la sofística, l'ètica i la política van esdevenir el centre d'atenció de la seva reflexió. Entre les problemàtiques que més interès van suscitar els sofistes, caldria destacar les de l'origen de la societat, de les lleis humanes i de les normes morals.

Nomos vs. Physis: La Distinció Fonamental

Van ser els primers a fer la distinció fonamental entre:

• Llei positiva (Nomos): Fruit de la convenció i el pacte (convencionalisme).
• Llei natural (Physis): No escrita i basada en la naturalesa humana.