Filosofia Grega: Sofistes, Plató i Aristòtil

El Període Sofista

En el període sofista es plantegen la polis i la llei a la ciutat. Deixa d'interessar la naturalesa i comença a interessar la ciutat. Les lleis de la naturalesa són eternes, no es poden canviar, però les lleis polítiques sí. Canvien quan canvien els nostres interessos. Els grecs es plantegen quin paper té la llei a la ciutat. Això ho fan els sofistes (relativistes) i Sòcrates (adversari dels sofistes, que critica el relativisme i defensa l'universalisme moral). Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a l'àgora i cobraven per fer-ho. S'interessaven essencialment per l'home (és a dir, el ciutadà) i pels problemes de retòrica i de dret, en la mesura que s'interessaven sobretot pel problema de la convivència. Els sofistes són hereus d'Heràclit, consideren que tot canvia i que, per tant, no hi ha res que sigui etern en la societat. Tots els sofistes són relativistes. Creuen que tot són opinions, per tant, qui millor argumenta les seves opinions és qui acabarà triomfant. Defensaven una teoria relativista sobre el món. Tot són opinions i tant li fa una opinió com l'altra si s'argumenten d'una forma coherent.

Textos de Plató

• Període socràtic:
  • Apologia de Sòcrates
• Període de transició:
  • Gòrgies (sobre el polític)
  • Menó (sobre l'ensenyament de la virtut)
• Període de maduresa:
  • El banquet (sobre l'amor i la bellesa)
  • Fedó (sobre la immortalitat de l'ànima)
  • La República (sobre l'Estat)
  • Fedre (sobre la immortalitat de l'ànima)
• Període de vellesa:
  • Parmènides (revisió teoria de les idees)
  • Política (teoria del filòsof-rei)

Tractat del Cel d'Aristòtil

Tractat del Cel és una obra de cosmologia (visió de l'univers), en aquesta obra Aristòtil intentarà explicar el moviment dels planetes. Plató, a Les lleis, plantejarà la feina dels astròlegs i diu que han de fer models geomètrics utilitzant cercles i circumferències perquè els moviments caòtics es converteixin en moviments regulars.

Per Aristòtil, l'univers és circular, el límit de l'univers és l'esfera de les estrelles i fletxes. Aquest univers està dividit en dos: supralunar i sublunar. Aristòtil intenta explicar el moviment dels planetes. La Terra és el centre de l'univers i està quieta, tot es mou al voltant de la Terra.

Per Aristòtil, els planetes sempre estan en el mateix lloc. No podrà explicar el moviment de la Terra.

El Moviment Segons Aristòtil

El moviment (canvi) és el gran problema de la filosofia grega. El punt de partida de Parmènides és: "El ser és i el no ser no és ni pot ser".

El que succeeix és que el ser i el no ser són conceptes absoluts i Aristòtil diu que entre ells hi ha un ser relatiu.

A partir d'introduir això podem tenir una solució al moviment.

La primera distinció que introdueix Aristòtil és el concepte "ser", té molts significats anomenats categories.

Allò que és (essència) = Sòcrates és home. Com és (accident) = Sòcrates és savi.

El Problema del Moviment de la Fletxa

El problema que no podrà resoldre Aristòtil és el moviment de la fletxa. Aquest moviment és violent, no se sap quina és la causa per la qual es va desplaçant. El fet que la fletxa caigui sí que el pot explicar; diu que tot allò que existeix té el seu lloc natural. Per tant, el fet que la fletxa caigui és un fet natural.

Aquest problema no es resoldrà fins a la revolució científica: la física de Galileu, Descartes i Newton.