Filosofia Helenística i Cristianisme Primitiu: Escoles, Ètica i Teologia

Escoles Filosòfiques Hel·lenístiques

Les escoles hel·lenístiques van marcar un període de gran diversitat en el pensament filosòfic, cadascuna amb les seves pròpies doctrines sobre la lògica, la física i l'ètica.

• 1. Estoïcisme: La Recerca de la Imperturbabilitat

  L'estoïcisme, una de les principals escoles hel·lenístiques, va desenvolupar una filosofia integral que abastava la lògica, la física i l'ètica.

  • A. Lògica dels Estòics

    Creien que el coneixement es basa en l'experiència, és a dir, en els sentits. No obstant això, hi ha alguns conceptes que els sentits no poden conèixer, i aquí intervé el coneixement intel·lectual. La base del seu pensament estaria entre l'empirisme i el nominalisme.

  • B. Física dels Estòics

    Identificaven la realitat amb tot allò que és corpòric i material. El coneixement sobre la realitat és el coneixement sobre la matèria, trencant amb el dualisme i unificant ànima (font de coneixement) i cos.

  • C. Ètica dels Estòics

    Es basa en la concepció del savi, que predica la imperturbabilitat de l'ànima (ataraxia). El savi és capaç d'acceptar el destí de la seva vida, ja que tot el que passa és fruit del destí i obliga a prendre's les coses guiat per la raó i la prudència.

• 2. Epicureisme: El Plaer Mesurat per la Raó

  Epicur va fundar aquesta escola. En la part de l'ètica, és totalment contrària a la dels estoics, ja que la seva recerca se centra en el plaer o en fugir del dolor, un plaer mesurat per la raó. En la física, és molt semblant a la dels estoics.

• 3. Escepticisme: La Impossibilitat del Coneixement Absolut

  Pirró afirmava que res es pot conèixer. Hi ha una postura més flexible que diu que el coneixement autèntic és poc probable i que, per tant, es redueix no a la realitat sinó als fenòmens que capten els nostres sentits de la realitat, la qual és molt difícil de conèixer.

• 4. Eclecticisme: La Recerca del Consens Filosòfic

  Apareix degut a la varietat d'escoles, en què cadascuna d'elles és aprofitable des de diferents vessants. La finalitat és la recerca d'un consens a través del diàleg.

Aportacions Fonamentals del Cristianisme

El cristianisme va introduir canvis paradigmàtics en la filosofia i la cosmovisió de l'època, especialment en àrees com la cosmologia, la teologia, l'antropologia i l'ètica.

• 1. Cosmologia Cristiana: Temps Lineal i Creació

  Trenca amb la concepció del temps que tenien els grecs (temps cíclic). Per al cristianisme, el temps és lineal: no podem veure el que passarà, només Déu ho pot fer. També trenca amb la concepció parmenídica que les coses són o no són; Déu crea el món del no-res i imposa un fi en el temps. Critica els plaers del món on habita el pecat, considerant-los plaers immediats i un món fugaç.

• 2. Teologia Cristiana: Monoteisme Trinitari

  Religió monoteista, on Déu, sent únic, és tres: Déu Pare, Fill i Esperit Sant (la Santíssima Trinitat).

• 3. Antropologia Cristiana: Cos, Ànima i Immortalitat

  Homes i dones són fills de Déu, dotats de cos i ànima. Proposen la immortalitat de l'ànima i un dualisme entre l'ànima pura i el cos pecaminós.

• 4. Ètica Cristiana: Amor Fraternal i Perdó

  Totalment novedosa, trenca amb altres pensaments. Aporta una ètica basada en l'amor vers els altres, fraternal, i es fonamenta en el perdó.

La Patrística: Difusió i Apologia del Cristianisme

La Patrística es refereix al període dels pensadors, coneguts com els Pares de l'Església, que van intentar difondre el missatge cristià. Van establir una distinció crucial entre l'ús de la fe i de la raó, i es van proposar fer una apologia del cristianisme, evitant les coses considerades "dolentes" de les religions paganes.