Filosofia Hel·lenística: Cinisme, Estoïcisme i Escepticisme

Cinisme

Els cínics eren un grup de filòsofs grecs que pretenien viure fora del sistema. Van crear la nova filosofia ètica anomenada filosofia hel·lenística juntament amb els epicuris i els estoics. Aquesta filosofia intentava trobar una manera ideal de viure en harmonia amb la natura.

Els cínics vivien com a gossos i volien viure d'acord amb la natura, cridant l'atenció. Deien que les lleis anaven en contra de la natura i creien que s'havia de viure amb la natura sense cap por ni vergonya.

Estoïcisme

Els estoics eren filòsofs hel·lenístics que buscaven el "saber viure", la saviesa. Creien que tot el que succeeix té un sentit anomenat logos (raó).

Ordre de la teoria estoica:

• Humà
• Gràcies a la raó humana
• Troba un destí
• Bo o dolent

Deien que s'havia d'acceptar tot el que succeïa, ja fos bo o dolent. S'ha de tenir un control racional d'un mateix i intentar entendre l'ordre del món. D'aquesta manera, el savi aconsegueix:

• Ataràxia: la impertorbabilitat de l'ànima.
• Apatia: el no patir, una tranquil·litat.

Vivien el present com un instant ple i precís, deixant de pensar en el futur i el passat. Ens preguntem, podem viure sense patir?

Escepticisme

Els escèptics pretenien fer una skepis-indagació (investigació) sobre el coneixement. És un escepticisme metodològic (es dubta per arribar a alguna veritat o certesa), però arriben a la conclusió que no hi ha cap certesa, la qual cosa ja és una certesa. Així doncs, ens trobem amb un captivisme com a doctrina o teoria de la realitat.

Els motius del dubte o incertesa són:

1. La relativitat de les opinions.
2. Cap demostració arriba a un principi últim.
3. Tota sensació és subjectiva.
4. Tota premissa és forçosament hipotètica.
5. Demostrar la capacitat de la ment humana, basant-se en la mateixa, és un cercle viciós.

Afirmen la necessitat de fer una epojé (suspensió del judici) i practicar la afasia (no parlar de res com a cert). Exemple: no diguis "això és", digues "això sembla".

Percebem només els efectes de les accions, no les seves intencions o motivacions profundes. "No judicis si no vols ser jutjat", punt de vista dels escèptics.

Creuen en l'ataràxia com els estoics.

L'escepticisme grec en 3 paraules: integrismes religiosos, totalitarismes polítics, dogmatismes filosòfics.

És vital posar-ho tot en dubte i no quedar-se amb la primera resposta, arribaran a la mateixa conclusió que els estoics però per un altre camí.

Positivisme Jurídic

Fonamenta el dret en l'estat. Només existeix el dret positiu en cada estat. Tot acte d'estat seria un acte jurídic, ja que l'estat serà qui crea les lleis en funció del seu interès.

Drets Humans

Imposats per l'ONU i es basen en el fet que s'ha de respectar la dignitat de les persones. Totes les persones es consideren iguals en tots els àmbits i s'han de tractar com a iguals.

Es classifiquen en:

• Civils
• Polítics
• Socials

Justícia Social

Consisteix en la igualtat, la igual consideració i el respecte dels individus. Un estat és just quan defensa els drets humans. Aquesta igualtat es caracteritza per:

1. Rebre una consideració igual.
2. Gaudir d'una igualtat d'oportunitats.
3. Satisfacció igual de les necessitats bàsiques.

La justícia mai pot ser del tot igualitària:

1. Justícia distributiva: consisteix en el repartiment equitatiu o proporcional de càrregues i beneficis entre els que formen part d'una societat. Introdueix el criteri de la discriminació sobre la base de les diferències existents.
2. Justícia reparadora: relacionada amb aquelles situacions en què la persona ha patit una ofensa i exigeix la reparació corresponent.