Filosofia de John Locke: Pensament Clau, Obres i Conceptes Fonamentals

John Locke: Pare de l'Empirisme i Liberalisme Modern (1632-1704)

Considerat el primer representant de l'empirisme anglès —un moviment filosòfic modern que situa l'experiència en l'origen del coneixement—, Locke va desplegar la seva teoria del coneixement a partir d'aquesta base.

També és reconegut com un dels pares del liberalisme modern, gràcies a la seva participació en la Revolució Gloriosa del 1688 i per la defensa dels drets naturals dels individus, fonament de les seves idees polítiques.

Obres Clau de John Locke

• Assaig sobre l'enteniment humà: Obra fonamental on desenvolupa la seva teoria del coneixement.
• Dos tractats sobre el govern civil: Text essencial on exposa la seva concepció política.

La Teoria del Coneixement de Locke

L'Assaig sobre l'enteniment humà està compost per quatre llibres.

Llibre I: L'Origen del Coneixement i Crítica a l'Inatisme

En aquest llibre, Locke aborda l'origen del nostre coneixement i realitza una crítica contundent a les teories filosòfiques defensores de l'innatisme.

Locke afirma que coneixem a través de les idees, però aquestes mai són innates. Segons ell, quan naixem, la nostra ment és com una "tabula rasa", una pissarra buida on tot està per escriure. Per tant, les nostres idees només poden provenir de l'experiència.

Llibre II: Tipologies de les Idees

Aquest llibre se centra en la classificació de les idees.

Idees Simples: Els Àtoms del Coneixement

Les idees simples són els àtoms del coneixement, rebudes de forma passiva per l'enteniment.

• Sensació: Experiència Externa

  Provenen de l'experiència externa i són percebudes pels sentits. Exemple: la idea de blanc.

  Locke les classifica segons les capacitats pròpies dels objectes. Les coses del món, els objectes, posseeixen dos tipus de qualitats que generen dos tipus d'idees sensibles:

  • Qualitats primàries: Formen part de les coses en si mateixes. Produeixen idees que representen el món tal com és, són objectives. Exemples: solidesa, número, extensió, figura, gruix.
  • Qualitats secundàries o sensibles: No formen part dels objectes en si mateixos. Són subjectives i es formen a partir de la manera com les qualitats primàries afecten els nostres sentits. Exemples: colors, olors.

• Reflexió: Experiència Interna

  Provenen de l'experiència interna i són el reflex del coneixement que la ment té dels seus propis actes. Exemple: la idea de pensar.

Idees Complexes: Elaboracions de l'Enteniment

Les idees complexes són elaboracions que fa l'enteniment a partir de les idees simples. Apareixen quan l'enteniment és actiu. Es distingeixen tres tipus:

• Relacions

  Resultat de relacionar o comparar una cosa amb les altres. Exemple: la idea d'anterioritat.

• Modes

  Abstraccions que combinen conjunts d'idees simples. Exemple: la idea de gratitud.

• Substàncies

  Compilacions d'idees de sensacions que l'enteniment ajunta i acaba designant-les per un sol nom. Exemple: poma.

L'Anàlisi de la Substància per Locke

Locke analitza la qüestió de la substància partint d'una base diferent a Descartes. Ens diu que la substància és una idea complexa, que imaginem o suposem. És el suport desconegut del conjunt d'idees simples. Mai percebem la substància en si mateixa, sinó les idees simples que la formen, percebem les seves qualitats sensibles. Locke afirma que podem suposar que les substàncies existeixen, però no ho podem saber del cert.

El Jo i la Identitat Personal segons Locke

Locke analitza la qüestió del Jo, de la identitat personal.

La identitat personal no és una substància; no pertany ni a l'ànima ni al cos, sinó a la consciència. Com que no podem pensar en la nostra identitat, en el nostre jo, sense les nostres experiències, la identitat també depèn de l'experiència i de la memòria de les experiències viscudes.

El coneixement del Jo constitueix una evidència: la consciència és evident en si mateixa. Quan veiem, sentim, meditem o desitgem coses, sabem que actuem així.

Segons Locke, és impossible percebre sense percebre que es percep.