La Filosofia de Kant: Ètica Formal, Deure i el Gir Copernicà

Ètica de Kant: Raó Pràctica i Moral Universal

La pregunta central de l'ètica kantiana és: Què has de fer si vols actuar amb justícia?

Usos de la Raó i la Direcció de l'Actuació

El raonament té dos usos principals:

• Teòric: Relacionat amb el coneixement.
• Pràctic: Serveix com a direcció de l'actuació voluntària.

Kant reconeix que les pràctiques (l'ús pràctic de la raó) són les que més interessen. El seu objectiu és establir una moral que sigui racional i universal.

Rebuig de les Ètiques Materials

Estudiant ètiques anteriors, Kant conclou que gairebé totes són ètiques materials, ja que defineixen el bé i componen normes de conducta concretes. Kant rebutja aquestes morals materials perquè no són vàlides globalment a causa de:

1. Les seves normes són hipotètiques (condicionals).
2. Són heterònomes (la llei ve de fora del subjecte).
3. Són empíriques (basades en l'experiència, no a priori).

La Moral Formal i l'Autonomia

En una moral individual, el subjecte és lliure, ja que s'autoimposa normes a partir de la raó. L'ésser humà ha de ser capaç de pensar per si mateix. Una moral només és vàlida si és:

• Autònoma: La llei s'imposa a si mateixa.
• A priori: Independent de l'experiència.
• Categòrica: Imperativa, incondicional.

Per resoldre els problemes de les ètiques materials, Kant elabora l'Ètica Formal, que no té contingut, sinó que ens diu com hem d'actuar.

L'Imperatiu Categòric i el Deure

La llei moral més important és l'Imperatiu Categòric. Una de les seves formulacions implica actuar desinteressadament i amb respecte, seguint la màxima: «No vulguis per a tu el que no vulguis per als altres».

Tipus d'Accions segons el Deure

Kant distingeix tres tipus d'accions respecte al deure:

1. Contràries al deure: Incorrectes.
2. D'acord amb el deure: Correctes, però realitzades per un motiu o interès (no moralment vàlides).
3. Per deure (o per amor al deure): Correctes i realitzades per respecte a la llei moral (moralment vàlides).

Una voluntat bona aconsegueix accions bones per deure, per respecte a la llei moral.

El Gir Copernicà de Kant: La Revolució del Pensament

Amb la seva obra, Kant canvia el punt de vista de la filosofia, un fet anomenat la Revolució Copernicana del Pensament.

Apriorisme i Filosofia Transcendental

Aquesta revolució consisteix a crear una nova via filosòfica que supera tant l'empirisme com el racionalisme, anomenada Apriorisme (o Filosofia Transcendental).

Rep el nom de Gir Copernicà perquè, de manera anàloga a Copèrnic, inverteix la relació tradicional: l'objecte conegut gira entorn del subjecte que coneix, oposant-se a la visió anterior on el subjecte era passiu.

La Naturalesa del Coneixement Humà

Per a Kant, el coneixement prové de l'experiència, però la raó individual aporta conceptes anteriors a l'origen d'aquesta experiència. El coneixement dels éssers humans està format per dos elements imprescindibles:

• L'Experiència: La matèria del coneixement.
• La Raó: La forma del coneixement.

El subjecte que té coneixement no és un receptor passiu dels estímuls que vénen del món, sinó un interpretador actiu.

Les Estructures A Priori del Subjecte

El coneixement està condicionat per les estructures a priori del subjecte. No tenim una visió del món tal com és, sinó una visió del nostre món (el món tal com el podem percebre).

Els nostres elements a priori són:

1. La Sensibilitat: Estimulada pel món que ens envolta a través de les formes a priori de l'espai i el temps.
2. L'Enteniment: Permet entendre la informació de la sensibilitat gràcies a les categories (conceptes purs).
3. La Raó: Utilitza les idees a priori (com Déu, Món, Ànima) per concloure una totalitat.

Límits del Coneixement: Noümen i Fenomen

Finalment, no podem tenir coneixement de les coses en si mateixes (el Noümen o Ding an sich), sinó només de les coses tal com són per a nosaltres (el Fenomen).