Filosofia de Kant: Gir Copernicà, Judicis, Categories i Més

Gir Copernicà de Kant

Kant introdueix el concepte de gir copernicà per explicar un canvi radical en la teoria del coneixement. Fins aleshores es pensava que el coneixement s’adaptava als objectes, però Kant defensa que són els objectes els que s’adapten a les estructures mentals del subjecte. Així, el coneixement no és una còpia de la realitat, sinó una construcció activa a partir de formes a priori (espai i temps) i categories de l’enteniment (com la causalitat). Aquest plantejament permet entendre com és possible el coneixement objectiu i científic, i marca l’inici de la filosofia crítica, que delimita els límits de la raó humana.

Judicis Sintètics a Priori

Els judicis sintètics a priori són aquells que amplien el nostre coneixement sense ser derivats de l’experiència, però que no són simplement analítics, és a dir, no són veritats evidents per definició. Són judicis que afegeixen informació nova i, al mateix temps, són coneguts a priori, abans de l'experiència empírica, com és el cas de les lleis matemàtiques o les lleis de la naturalesa. Per Kant, aquests judicis són possibles perquè la ment humana organitza la realitat a través de formes i categories a priori, les quals permeten fer afirmacions sintètiques que són vàlides universalment i necessàriament.

La Sensibilitat en Kant

En la teoria del coneixement de Kant, el procés cognitiu es divideix en tres facultats fonamentals: la sensibilitat, l’enteniment i la raó. La sensibilitat és la capacitat de rebre impressions sensibles del món exterior a través dels sentits. És la primera etapa del coneixement, on l’individu percep les dades sensorials que seran després organitzades i interpretades per l’enteniment. Aquestes percepcions es basen en estructures a priori, com l’espai i el temps, que permeten ordenar les impressions i fer-les comprensibles. Sense la sensibilitat, no seria possible cap coneixement sobre la realitat externa.

L'Enteniment Kantià

En la teoria del coneixement de Kant, el procés cognitiu es divideix en tres facultats fonamentals: la sensibilitat, l’enteniment i la raó. L'enteniment és la facultat que permet ordenar i estructurar les impressions sensorials rebudes per la sensibilitat. A través de categories a priori, com la causalitat o la substància, l'enteniment organitza la informació per crear coneixement. Sense aquesta capacitat, les percepcions sensorials serien caos, sense cap connexió o coherència. Així, l'enteniment és essencial per a la comprensió del món, ja que transforma les impressions en coneixement significatiu.

Les Categories de Kant

Les categories, segons Kant, són conceptes a priori que estructuren l'experiència i permeten l'enteniment del món. Són formes de pensament innates que l'enteniment utilitza per ordenar les impressions sensorials. Aquestes categories no provenen de l'experiència, sinó que preexisteixen a ella, i fan possible la interpretació de la realitat. Algunes de les categories més importants són la causalitat, la unitat, la quantitat, la qualitat i la relació. Gràcies a aquestes categories, l'ésser humà pot organitzar les dades sensorials de manera coherent i comprendre el món d'una forma estructurada i lògica.

La Plusvàlua Segons Marx

La plusvàlua és un concepte clau en la teoria de Karl Marx, que es refereix al valor excedent que els treballadors generen a través del seu treball, però que no els és remunerat. En el sistema capitalista, els treballadors reben un salari pel seu esforç, però el valor que produeixen en el procés de treball és superior al salari que reben. Aquesta diferència, que és apropiada pels capitalistes, constitueix la plusvàlua. Marx sosté que la plusvàlua és la base de l’explotació en el capitalisme, ja que els capitalistes s’enriqueixen a costa del treball no remunerat dels obrers.