Filosofia i Literatura: Una Relació Inseparable

La literatura i la filosofia

La literatura sempre ha estat un camp idoni per a l'expressió d'idees filosòfiques. Això pot apreciar-se des de l'origen mateix de l'expressionisme literari, perquè algunes de les primeres manifestacions escrites que coneixem inclouen mites que miren de donar resposta a preguntes profundes sobre el món, l'ésser humà i la realitat. Al llarg del temps, un gran nombre d'escriptors han sabut plasmar en les seves obres la complexitat que ens caracteritza, amb totes les nostres grandeses i misèries. Per conèixer la profunditat de l'ànima humana, no hi ha res millor que llegir autors com Sòfocles, Dante, Molière o Kafka.

El relat autobiogràfic

El relat autobiogràfic és una manera particular interessant d'explorar l'interior humà. Entre molts temes d'interès filosòfic en la literatura, destaca per la seva importància la pregunta sobre la realitat (El Quixot, Cervantes; La vida és somni, Calderón; Boira, Unamuno). Lectures com aquestes ens fan plantejar-nos algunes de les preguntes metafísiques més profundes.

El tema de la llibertat

El tema de la llibertat és una de les grans qüestions metafísiques i antropològiques que han preocupat els literats.

Exemples d'autors i obres

• Voltaire, Càndid: Manifesta el seu rebuig a la teoria de Leibniz, segons la qual tot el que passa obeeix a una raó, perquè vivim en el millor dels mons possibles. Voltaire critica la filosofia de Leibniz de manera irònica.
• L'arbre de la ciència de Pío Baroja: El protagonista exposa obertament les seves inquietuds filosòfiques, en les quals s'aprecia la influència de Kant i Schopenhauer, així com els ecos del pensament nietzscheà.
• Camus: Filòsof existencialista i un gran escriptor. En les seves obres exposa cruament la radicalitat de l'absurd en el qual es desenvolupa la nostra vida. Per explicar la seva visió de la condició humana, Camus va recórrer al mite de Sísif en un llibre que porta aquest títol. Sísif és el personatge de la mitologia grega que va ser castigat a arrossegar una pedra molt pesada al cim d'una muntanya i, quan ja era a punt d'arribar, els déus li feien rodolar la pedra cap a la vall, de manera que havia de començar de nou. Segons Camus, l'ésser humà es troba en una posició semblant, ja que es veu condemnat a portar una vida absurda en la qual cada matí hem d'emprendre la feina absurda d'existir, tot sabent que no arribarem a cap meta i que demà haurem de tornar a començar.

Corrents artístics

Formalisme

La interpretació formalista considera que els elements fonamentals d'una obra són l'estructura i la composició. La forma d'una peça artística fa referència a la manera com els diversos elements que la componen s'integren en una situació global. D'acord amb el formalisme estètic, el valor d'una obra d'art rau en la forma. La relació entre les parts d'una obra pot crear efectes d'harmonia i equilibri o de dinamisme i moviment.

Expressionisme

Allò que caracteritza l'art és la capacitat de suscitar emocions i sentiments. El valor d'una obra d'art cal buscar-lo en la força expressiva. Una obra serà digna d'admiració quan sigui capaç d'expressar desig, sorpresa, por, admiració... La teoria expressionista estima que el valor d'una obra d'art rau en la seva capacitat per expressar emocions o sentiments.

Simbolisme

El valor d'una obra artística rau en la seva forma per suggerir-nos interpretacions diverses de la realitat. Allò que atorga el valor a una obra d'art és aquesta capacitat de simbolització. D'aquesta manera, les obres més dignes d'apreci són les que tinguin una gran riquesa en signes i, per tant, ens ofereixen expectatives noves i insospitades sobre el món.