Filosofia i Llibertat al Segle XIX: Utilitarisme i Stuart Mill
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,55 KB
En defensa de la llibertat
El pensament en l'època de la Revolució Industrial
El segle XIX també va ser l'origen del positivisme, l'evolucionisme darwinista i l'utilitarisme. Auguste Comte, figura principal de la filosofia positiva, s'inspirava en la ciència i la tècnica. Charles Darwin va elaborar la teoria evolucionista, que sostenia que les espècies biològiques canvien al llarg del temps a partir d'un procés de selecció natural.
La filosofia utilitarista
L'utilitarisme es va desenvolupar a Gran Bretanya en estreta relació amb els progressos de la indústria, principalment per John Stuart Mill.
Els filòsofs utilitaristes afirmen que tots els éssers humans aspiren a la felicitat, un punt de partida que no necessita justificació. La doctrina utilitarista estableix que la felicitat és desitjable i que és l'única cosa desitjable com a fi; totes les altres coses són camins per arribar a aquest fi.
Mill acceptava el principi bàsic hedonista segons el qual la felicitat es pot identificar amb el plaer i la manca de dolor. L'utilitarisme estén aquest plantejament a l'àmbit col·lectiu per maximitzar la felicitat comuna. La idea central de l'utilitarisme està resumida en el principi de major felicitat: les accions moralment correctes són les que procuren la felicitat per al major nombre possible de persones.
Mill ens convida a fer un càlcul dels plaers per determinar quin és el curs d'acció que hauríem d'adoptar en cada situació.
El liberalisme de John Stuart Mill
Per a John Stuart Mill, defensar la llibertat, entesa com la capacitat que té l'individu de fer allò que vulgui, és fonamental per al ple desenvolupament de les potencialitats humanes. Mill afirma que l'Estat no té cap dret a limitar la llibertat dels individus i només està legitimat per intervenir quan es produeixin situacions que facin mal a altres persones. També sosté que, encara que un individu es perjudiqui a ell mateix, mentre no faci mal als altres, no falta a les seves obligacions socials i no se li ha de prohibir actuar. L'Estat no pot posar cap límit a la llibertat d'opinió i expressió.
Mill també va advertir contra els perills d'un ús inadequat de la llibertat, com ara els problemes ocasionats per la tirania social o la tirania de les majories.