La Filosofia Medieval: Cristianisme, Neoplatonisme i Grans Pensadors

La Filosofia a l'Edat Mitjana

El Cristianisme

En l'etapa central de la civilització romana, va aparèixer un líder religiós d'origen jueu, amb el nom de Jesús de Natzaret, que va iniciar una de les religions més importants d'Occident.

Jesús va ser presentat pels seus deixebles com el salvador de la humanitat i el transmissor d'un missatge religiós que va passar a ser fonament de l'Església. Pau de Tars, jueu de naixement, va ser possiblement el fundador del cristianisme.

Sant Pau va fer que el missatge de Crist passés a ser una religió més universal. La gran atracció que va suscitar el cristianisme s'explica per la influència de les religions salvífiques.

Idees del Cristianisme

• Déu és un ésser únic (monoteisme), omnipotent, personal (creacionisme).
• Déu és creador dels homes i Pare que estima les seves criatures, es va fer home en la persona de Jesús de Natzaret i va morir en la creu per salvar la humanitat del pecat original.
• Déu és el Logos, la raó universal generadora de la realitat.
• L'home és lliure, no està sotmès a cap destí, però és pecador i necessita la gràcia de Déu per salvar-se.

El Neoplatonisme

Deriva d'un platonisme místic, que influirà en diversos sectors del pensament medieval. Volia donar solució a qüestions que Plató no havia deixat prou definides, com el lloc on estaven situades el món de les idees, el Bé, etc. Tot girava al voltant del problema de com salvar la distància entre allò transcendent i el món plural sensible.

Herència Clàssica en el Cristianisme

Religió i Filosofia

Durant l'Edat Mitjana les tres religions monoteistes, el judaisme, el cristianisme i l'islam, van posar la reflexió filosòfica al servei de la teologia. Es va utilitzar la força dels arguments filosòfics per anar fins i tot contra la mateixa reflexió. La filosofia medieval va tenir com a objectiu posar d'acord tres temàtiques:

• a) Els principis de la lògica, estudi dels conceptes i dels raonaments.
• b) L'experiència, les dades que els sentits aporten del món exterior.
• c) La revelació, el conjunt d'escriptures sagrades, com la Bíblia o l'Alcorà.

Agustí d'Hipona: Platonisme i Cristianisme

Aureli Agustí va néixer l'any 354 a Tagaste. Fill de pare pagà i de mare cristiana, no va ser instruït en el cristianisme, el qual desdenyava molt. Els seus seguidors, els maniqueus, acceptaven l'existència de dos principis: el del bé o de la llum, que seria Déu, i el del mal o de les tenebres, que explicava l'existència del mal en el món i justificava qualsevol conducta dissoluta.

Va aprofundir la seva formació filosòfica, la qual cosa el féu abandonar el maniqueisme i adoptar l'escepticisme. Entre la seva producció filosòfica destaca Contra Acadèmics, on rebat l'escepticisme. Sobre la vida feliç és una visió cristiana de la idea platònica de felicitat. Sobre l'ordre tracta sobre el mal. L'obra agustiniana va significar la recollida, assimilació i transmissió de part del llegat grecoromà a l'Edat Mitjana. Va morir a Hipona l'any 430.

Veritat i Coneixement

Món, home i Déu són els tres vèrtexs en què es desenvolupa la doctrina de Sant Agustí, orientada al descobriment de la veritat. La seva teoria sobre la veritat engloba tant elements filosòfics com teològics i morals. En el seu opuscle Contra Acadèmics, redueix el problema de la veritat a:

• a) Si la veritat existeix.
• b) Si és possible trobar-la.

Sant Agustí considera que els sentits ens poden enganyar sobre la naturalesa de les coses, però no sobre la seva existència.

La llum divina il·lumina la nostra consciència i imprimeix aquestes idees en l'ànima. La llum natural de l'home, el seu intel·lecte, ha de ser encesa per la divinitat; només aleshores l'individu pot adquirir aquesta llum i comprendre les coses. La fe, per Agustí, orienta i il·lumina el camí de la investigació racional.

L'Home i Déu

L'ànima cal entendre-la com allò propi, íntim, allò que està en un mateix. Quan l'ésser humà es queda atenent les coses exteriors, es buida de si mateix. Quan entra en el seu interior, hi troba Déu.

La Felicitat

Segons Agustí, és el resultat de trobar la veritat, de descobrir allò etern. La felicitat vertadera solament pot ser d'allò etern, per això solament Déu pot fer feliç l'home.

Tomàs d'Aquino: Aristotelisme i Cristianisme

Tomàs d'Aquino va néixer al castell de Roccasecca.

Va crear un dels sistemes filosòfics més influents de la història del pensament occidental.

Va aconseguir un equilibri entre la raó i la fe, i va crear una obra de gran repercussió.

La Metafísica

Tomàs d'Aquino afirma que allò primer que la nostra intel·ligència adverteix és que hi ha quelcom que existeix, perquè hem d'entendre què és allò que és, que existeix. En altres paraules, que la realitat existeix. La realitat mostra que les coses canvien, i en aquesta realitat canviant hi ha dos principis constitutius: l'acte i la potència.