Filosofia Medieval: Fe, Raó i el Canvi del Temps

Filosofia Medieval: Fe i Raó

El Cristianisme va canviar el concepte del temps, que passa de ser circular (sense principi ni final) a un temps lineal. També va transformar el concepte del lliure albir (poder triar lliurement).

Es nega la teoria de la reencarnació, per tant ens ho juguem tot a una vida de felicitat o patiment etern. A partir de certs arguments, el cristianisme “afirma” que és la millor religió. El problema principal és que la filosofia utilitza la raó (arguments) i el cristianisme utilitza la fe (dogma).

Pensadors Clau i la seva Relació amb la Raó i la Fe

Agustí d’Hipona

• Era de corrent platònica.
• Estableix que només a partir de la fe s'arribarà a la il·luminació divina, moment en què la raó podrà entendre les coses.

Averroes

• Parla del camí de la doble veritat.
• Fa un intent de “salvar” la filosofia dient que hi ha dues veritats: la fe i la raó. Si ambdues arriben a conclusions diferents, cadascú tria el camí que vol seguir.

Tomàs d’Aquino

• Inicia una nova corrent filosòfica: l’escolàstica.
• Aquesta filosofia acaba sent acceptada per l'Església: les coses de fe són veritat, però Déu ens ha donat la raó, per tant, la fe i la raó no es poden contradir. Les conclusions obtingudes per ambdós camins han de ser idèntiques.

La Demostració de l'Existència de Déu

Com demostrem que Déu existeix?

Anselm de Canterbury (segle XI)

Diuen que Déu és la perfecció absoluta, per tant, ha d’existir.

Crítica de Tomàs d’Aquino

L'afirmació de Canterbury només convenç aquells que ja estaven convençuts.

Normalisme i el Problema dels Universals

Normalisme

No hi ha filosofia cristiana; tot és qüestió de fe, no es pot argumentar sobre Déu.

Problema dels Universals

Quan diem “ésser humà”, “planeta”, “arbre”, etc., de què estem parlant?

1. Parlem de conceptes (amb significat).
2. Si parlem de referència, parlem de la realitat (forma). L’únic que és real som nosaltres (individualment).

Guillem d'Ockham diu que els universals són simplement un nom. Per tant, quan parlo d’éssers humans, no faig referència a cap entitat universal. Existeixen coses concretes que agrupem sota un nom que ens inventem (els universals).