Filosofia Medieval i Renaixentista: De Sant Agustí a Maquiavel

Filosofia Cristiana Primerenca

El cristianisme obert, representat pels pares apologistes, l'escola cristiana d'Alexandria, l'obra de Sant Agustí d'Hipona i Pseudo-Dionís, tenia com a tasca filosòfica explicar el missatge cristià, ajudar els homes i defensar les veritats de la fe.

Filosofia Àrab

Amb Mahoma, el pensament grec va ser conegut a través de Síria, i la filosofia es va utilitzar per interpretar l'Alcorà. Un tema central va ser la relació entre filosofia i religió, amb un fort sincretisme basat en el pensament àrab.

Escoles de Pensament Islàmic

• Mutazilisme: Interpretava al·legòricament l'Alcorà i defensava la llibertat de l'individu.
• Mutakalimís: Més ortodoxa, defensava la interpretació literal de l'Alcorà. Els seus principis derivaven de la creença absoluta en l'omnipotència de Déu.

L'Islam significa la submissió voluntària a la voluntat de Déu.

Figures Clau de la Filosofia Àrab

• Avicenna: Va buscar l'equilibri entre les creences musulmanes i el pensament grec.
• Algatzell: Va adoptar una actitud contrària a la filosofia, fomentant el misticisme.
• Averrois: Va debatre sobre la relació entre religió i filosofia. La seva doctrina de la doble veritat (fe i raó) acceptava que una afirmació podia ser veritat en teologia i falsa en filosofia, o viceversa.

Filosofia Medieval

L'objectiu de la filosofia medieval era integrar els principis de la lògica (estudi de conceptes i raonaments), l'experiència (dades que els sentits aporten del món exterior) i la revelació (el conjunt de les Escriptures i els escrits d'autors eclesiàstics). Es buscava un equilibri entre el racionalisme grec i la revelació religiosa, centrant-se en la relació entre fe i raó.

Sant Agustí d'Hipona

Sant Agustí va abraçar doctrines maniquees que acceptaven l'existència del bé i del mal. En la seva obra Sobre l'ordre, va desenvolupar una doctrina orientada al descobriment de la veritat, articulada al voltant de tres vèrtexs: el món, l'home i Déu. En Contra els acadèmics, va abordar dues qüestions fonamentals: 1) si la veritat existeix i 2) si és possible trobar-la.

Per a Agustí, la veritat resideix en una realitat superior, en la llum divina que il·lumina la nostra consciència. La llum natural ha de ser encesa per la divinitat perquè l'individu pugui comprendre les coses. La fe orienta i il·lumina el camí de la investigació racional, mentre que la raó ajuda a aclarir els continguts de la fe. La seva màxima era: «Crec per comprendre».

La voluntat està determinada pel dinamisme entre el voler i l'amor; és correcta si està impregnada d'amor. La llibertat es manifesta en els conceptes de lliure albir i llibertat interior, procurant defugir el problema de la presència divina.

Les raons eternes són el mitjà pel qual Déu crea el món a partir del no-res. Déu no és el creador del mal, sinó que només el permet perquè del mal pot sorgir el bé. La felicitat només pot provenir d'allò etern, i es manifesta en dos amors: l'amor a un mateix i l'amor a Déu.

Agustinisme Polític

L'agustinisme polític postula l'existència de dues ciutats barrejades a la terra:

• La primera, fundada per Caín, és la ciutat terrenal, amb els seus poders polítics i morals i la seva història (sovint associada a la ciutat del diable).
• La segona, fundada per Abel, és la ciutat celeste, la comunitat dels cristians, que es conserva.

El Papa posseeix les dues espases: l'espiritual i la temporal.

Escolàstica

L'escolàstica es refereix al que s'ensenya a l'escola, el mètode i el sistema de pensament de les universitats medievals.

Sant Tomàs d'Aquino

Sant Tomàs d'Aquino va establir la diferència entre essència (el mode de ser, que no pot existir per si mateixa) i existència (l'acte de ser, donat per Déu). Va explicar la jerarquia dels éssers, distingint entre éssers contingents i necessaris.

El món té dos aspectes:

• El sobrenatural: Déu com a causa primera.
• El natural: la creació com a efecte.

Va diferenciar entre la Teologia Natural, accessible per la raó (un do que tothom posseeix), i la Teologia Revelada (o Fe), que és una gràcia que no tothom té.

Va demostrar l'existència de Déu mitjançant cinc vies:

1. Via del moviment: El punt de partida és l'experiència del moviment.
2. Via de la causalitat: Basada en el principi de causalitat (causa-efecte).
3. Via de la contingència: La conclusió és l'existència d'un ésser necessari, Déu.
4. Via de la perfecció: Basada en els graus de perfecció dels éssers.
5. Via de l'ordre de l'univers: L'ordre del cosmos apunta a un ordenador intel·ligent.

Guillem d'Ockham

Guillem d'Ockham, franciscà, va sostenir que la fe i la raó tenen continguts diferents i són indemostrables racionalment. Això va suposar l'inici d'un camí autònom per a la raó i la fe.

Va distingir entre dos tipus de coneixement:

• Coneixement intuïtiu: Immediat i directe de les coses, sense cap intermediari ni coneixement previ.
• Coneixement abstractiu: Permet fer generalitzacions o judicis universals. Depèn del coneixement intuïtiu, ja que parteix de la informació que aquest aporta.

Va formular el principi d'economia, conegut com la Navalla d'Ockham, que estableix que no s'han de donar explicacions complexes si se'n poden oferir de més senzilles. Per a Ockham, l'existència de Déu és indemostrable racionalment, sent una qüestió de fe.

Maquiavel i la Ciència Política Moderna

Maquiavel és considerat el primer pensador polític modern i el creador de la ciència política. Va ser el primer a descriure la realitat tal com és, la «veritat efectiva», independent de qualsevol plantejament moral, religiós o extrapolític.

La seva obra es basa en l'estudi de la història, d'on extreu principis generals que regulen la vida política a partir de la generalització inductiva del que realment fan els éssers humans. La seva obra més coneguda, El príncep, està dedicada a l'art de governar i ofereix consells pràctics. Mentre que en l'Edat Mitjana es van intentar donar respostes a les relacions entre el papat i l'emperador, i entre el concili i el papat, Maquiavel va proposar una nova visió de la política.

La Reforma Religiosa

Les causes de la Reforma Religiosa inclouen:

• Els sermons i les liturgies no podien calmar la por i l'angoixa per la mort.
• La necessitat d'una vida espiritual renovada basada en la meditació personal.
• La substitució de la Vulgata per traduccions a llengües vernacles.
• L'aparició d'una nova concepció del cristianisme.
• La creença en la decadència del cristianisme institucional.
• La croada de les indulgències promoguda pels dominics.

Utopies Renaixentistes

Les utopies renaixentistes, com l'Illa d'Utopia de Thomas More, proposaven una societat no religiosa governada racionalment per 54 ciutats organitzades de manera comunista, sense propietat privada.