Filosofia Moderna: Anàlisi Comparativa de Descartes, Locke i Mill

Filosofia Moderna: Descartes, Locke i Mill

Descartes: El Mètode i les Idees

Anomenarà contextos complexos que s’analitzen sotmetent-se a les regles del mètode:

• Anàlisi: Es descomposa el context complex en idees simples.
• Síntesi: Es torna a construir el context complex a partir de les idees simples per deducció.
• Revisió: Repassa tot el procés per estar segur de no haver-se equivocat i trobar la certesa cartesiana.

Tipus d'idees:

• Factícies: Produïdes per la imaginació a partir de les idees adventícies. Descartes no hi dona importància perquè les considera coneixements no vertaders.

En finalitzar el procés, anirà de la veritat a l'ésser, perquè fonamenta l'ontologia.

La Substància: Descartes vs. Locke

Descartes: La Realitat i les Tres Substàncies

Per a Descartes, la substància és una realitat que no precisa de cap altra per existir, perquè existeix per si mateixa. Afirma l'existència de tres substàncies:

1. Res cogitans (el jo)
2. Res extensa (el món)
3. Res infinita (Déu)

L'única que s’adequa completament a la definició de substància és la res infinita; les altres depenen d’aquesta per existir.

Locke: L'Experiència i les Realitats

Locke qüestiona la manera racionalista de Descartes d’entendre la substància, qui l'entén com a diferent i independent de les seves qualitats i que afirma com a existent i com a coneixement vertader des de la raó. Tot el que afirma Locke sobre la substància parteix de l’experiència. No obstant això, no deixa d'afirmar l’existència de tres realitats que s’acosten a les tres substàncies cartesianes:

• Jo: Certesa intuïtiva, prové d'idees simples de reflexió (experiència interna).
• Món: Certesa sensitiva, prové d'idees simples de sensació (experiència externa).
• Déu: Certesa demostrativa a partir del principi de causalitat (argument cosmològic).

Comparativa Filosòfica: Mill vs. Locke

Tendència Filosòfica

Mill: Utilitarista i Liberal

Locke: Pare del Liberalisme

Ideologia Política

Mill: Defensor de la Democràcia Representativa i el Liberalisme

Locke: Opositor a l'Absolutisme, Defensor de la Monarquia Parlamentària i la Divisió de Poders

Principi Regulador

Mill: El Principi del Dany

Implica que la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre i quan no perjudiqui els altres.

Locke: La Llei Natural

Ningú pot atemptar en contra de la vida, salut o possessions dels altres. En les societats polítiques, el poder haurà d’assegurar aquests drets naturals dels homes.

Consideració dels Individus

Mill: La Dignitat Humana i l'Utilitarisme

L’utilitarisme té com a objectiu que el màxim nombre de persones obtinguin la felicitat. Però el fonament d’aquesta teoria es troba en el que ell anomena la “dignitat humana”: qualsevol regla l’ha de tenir en compte. Per tant, l’ètica ha de valorar els individus autònoms i els seus drets com a éssers humans (fins i tot acollint-se en aquest argument defensa el vot femení).

Locke: El Pacte Social i la Sobirania Popular

S’arriba a les Societats Polítiques a través d’un pacte, un contracte fet entre els individus que decideixen instaurar un poder polític. Parteix de la idea que els ciutadans són autònoms i tenen dret a decidir, a prendre decisions, i no és legítima una sobirania que no es regeixi per la majoria.

Poder Polític

Mill: Límits de l'Estat i Llibertats Individuals

El poder de l’Estat ha de limitar-se als afers públics. Fins i tot a nivell econòmic, com més es limiti, millor. Però l’Estat no té dret a intervenir en la vida privada dels individus (sempre i quan no perjudiquin a ningú). També són fonamentals la llibertat de pensament i d’expressió.

Locke: Funcions i Límits del Poder Polític

El pacte instaura un poder polític que tindrà la funció de fer justícia, assegurar els drets naturals, fer lleis clares i fer-les complir. No s’ha d’intervenir en cap aspecte més; el poder té els seus límits en els drets privats.

Vocabulari Filosòfic Clau

Principis pràctics:

Regles que guien l’acció.

Inherent a l’ànima:

Quelcom que l’ànima té i que no podria deixar de tenir.

Poder legislatiu:

Aquella part de l’Estat que té la capacitat de fer i modificar lleis.

Estat de guerra:

Quan algú intenta violar el dret a la vida o altres drets bàsics d’un altre.