Filosofia Moderna i Contemporània: Racionalisme, Empirisme i Més

Filosofia Moderna

Del segle XVI al segle XVIII. Focus d’interès: el coneixement. S’obté a partir de la fe o la raó?

Dues escoles:

RACIONALISTES

Autors: Descartes, Leibniz, Spinoza. Confien en la raó. Defensen que l’única forma viable per obtenir el coneixement és a partir de la raó.

• Desconfien dels sentits.
• Utilitzen el mètode deductiu. A partir d’una llei, norma o principi l’apliquen a totes les parts. Del que és general al particular.
• Inspiren els seus pensaments en la ciència de les matemàtiques.
• Creuen en la substància: ser que no es pot percebre a partir dels sentits.
• Obra: Meditacions metafísiques de Descartes. Obra més important de Descartes

“Cogito ergo sum” vol dir, penso, després existeixo.

EMPIRISTES (S. XVII-XVIII)

Autors: Locke, Berkeley, Hume. Diuen que l’experiència és font i límit del coneixement. No puc conèixer tot allò que no puc percebre. Confien en els sentits.

• Els homes som una tabula rasa (paper en blanc), no tenim coneixement i l’anem adquirint.
• Utilitzen el mètode inductiu: a partir de casos particulars unifiquen tot això a la cosa general. Mètode de raonament. No creuen en substàncies.
• Estan més a prop del dubte que els racionalistes.
• Obra: Assaig sobre l’enteniment humà - Hume

KANT

(El pare de la Il·lustració) fusiona el racionalisme i l'empirisme.

• Necessitem la raó i l'experiència per arribar al coneixement.
• Lema il·lustració: "Sapere Aude" -> atreveix-te a pensar (utilitza la teva raó per defensar la teva veritat).

FILOSOFIA POLÍTICA

(Què porta als homes a formar un estat?)

• Creuen que l'estat és artificial.
• Parlen del contracte social (pacte sobre l'estat).
• Autors: Hobbes, Locke, Rousseau. Tots parlen del contracte social.
• Temes que parlen: divisió del poder.
• Se separa completament l'ètica de la política.

Frase de Maquiavel.

Filosofia Contemporània

(S. XVIII-XX) Es parla d'individu, home en societat, una cosa realment existencial.

Filosofia s.XIX

Marcada pels avenços de la ciència i la revolució industrial. 3 escoles:

1. Marxisme (Carl Marx). Alienació: anul·lació de l'individu en la societat capitalista. Analitzaven quan l'home deixa de ser home i es converteix en una fàbrica de diners. (Moviment d'estar en contra -> comunisme).
2. Positivisme (Comte). L'únic coneixement veritable és el que es dona a la ciència. L'únic camí veritable que ens portarà al progrés positiu.
3. Vitalisme (Nietzsche, Ortega i Gasset). Defensaven una vida única. Crítica que la filosofia ha sigut censurada per la filosofia i la religió.

Filosofia s.XX

És més subjectiva.

1. Existencialistes (J.P. Sartre, Simone de Beauvoir i Camus). Defensen la importància de l'existència. L'existència humana té 2 característiques: la llibertat i la responsabilitat.

• "Estem condemnats a ser lliures". Triem la nostra existència.

Filosofia analítica (Wittgenstein). Base: la lògica, però més enllà amb la filosofia del llenguatge (les paraules tenen significat en un context, fora del context no en tenen).

• "Els límits del meu llenguatge són els límits del meu coneixement".

Filosofia feminista (Simon i Emilia Pardo Bazán). Reflexionava sobre la igualtat entre homes i dones. Filosofia hermenèutica (Gadamer). Defensa la importància de la interpretació dels textos tenint en compte les circumstàncies.