Filosofia Moderna: Descartes, Locke i Hobbes

René Descartes: La Recerca de la Certesa Absoluta

Descartes, figura clau de la filosofia moderna, buscava la certesa absoluta i una veritat indubtable. No dubtava de l'existència d'idees innates i basava el coneixement en principis evidents.

El Mètode Cartesià: Regles per al Coneixement

• Evidència: No admetre res que sigui dubtós; acceptar només allò clar i distint.
• Anàlisi: Dividir les qüestions complexes en parts més simples per facilitar la seva comprensió.
• Síntesi: Ordenar els pensaments, començant pels més simples i avançant cap als més complexos.
• Enumeració: Revisar meticulosament tot el procés per assegurar-se que no hi hagi errors ni omissions.

Tipus d'Idees Segons Descartes

• Idees Innates: Aquelles que resideixen en la ment des del naixement (ex: la idea de Déu, la idea de perfecció).
• Idees Adventícies: Procedent de l'experiència sensible, rebudes a través dels sentits (ex: la idea d'un arbre).
• Idees Factícies: Creades per la imaginació a partir de la combinació d'altres idees (ex: la idea d'un unicorn).

Les Tres Substàncies Cartesianes

• Res Cogitans (Substància Pensant): La substància imperfecta, el pensament o l'ànima.
• Res Infinita (Substància Infinita): La substància perfecta, Déu, que assegura la claredat i distinció de les idees.
• Res Extensa (Substància Extensa): La substància finita i creada, la matèria o el cos.

Les Meditacions Metafísiques: El Camí cap a la Certesa

En les seves Meditacions Metafísiques, Descartes emprèn un procés de dubte metòdic:

• Dubte dels Sentits: Els sentits poden enganyar-nos.
• Dubte de la Realitat: La realitat pot ser confosa amb un somni.
• Dubte de les Matemàtiques: Fins i tot les veritats matemàtiques podrien ser enganyoses si existís un geni maligne.
• El Cogito, Ergo Sum: La certesa indubtable: "Penso, per tant existeixo" (res cogitans). Aquesta afirmació estableix l'existència de l'esperit com a cosa pensant. El cos és un mitjà d'interacció amb el món material.
• L'Existència de Déu: La demostració de l'existència de Déu a través de la idea de perfecció, que al seu torn garanteix la fiabilitat del coneixement clar i distint, incloent la geometria com a coneixement segur.
• Unió de l'Ànima i el Cos: La unió de tot l'adquirit. La res extensa (cos) rep sentiments, mentre que la res cogitans (ànima) interactua amb el món. Aquesta unió forma les persones, però ambdues substàncies també existeixen per separat, reflectint una postura moderada.

John Locke: L'Empirisme i el Coneixement per Experiència

John Locke, pare de l'empirisme, negava l'existència de veritats absolutes i d'idees innates. El seu coneixement era inductiu i es basava en la recerca de l'origen de les idees mitjançant l'anàlisi de l'experiència.

La Teoria del Coneixement de Locke: L'Origen de les Idees

Les idees són rebudes per l'experiència i es classifiquen en:

• Idees Simples: Són indefinibles i provenen directament de l'experiència.
  • De Sensació: Sentiments rebuts a través dels sentits (ex: colors, sons).
  • De Reflexió: Reflexió sobre les pròpies operacions de la ment (ex: pensar, voler).
  • De Sensació i Reflexió: Combinació d'ambdues (ex: plaer, dolor).
• Idees Complexes: Són la unió o combinació de diverses idees simples.
  • De Mode: Depenen d'altres substàncies (ex: bellesa, gratitud).
  • De Substància: Representen coses particulars (ex: un home, una poma).
  • De Relacions: Resulten de la comparació d'una idea amb una altra (ex: causa i efecte, identitat).

Graus del Coneixement Segons Locke

• Coneixement Intuitiu: Del que és evident per si mateix (ex: la pròpia existència, el "jo").
• Coneixement Demostratiu: Obtingut per la comparació d'idees mitjançant la raó (ex: l'existència de Déu).
• Coneixement Sensitiu: La ment percep idees d'objectes externs (ex: l'existència del món exterior).

La Teoria Política de Locke: L'Estat Liberal

Locke defensava l'existència de drets naturals inalienables: vida, llibertat, propietat i salut. Considerava que l'estat de naturalesa era incapaç de garantir plenament els drets de tots els individus.

Per això, proposava un pacte social on els individus renuncien a una part de la seva llibertat individual pel bé comú. Aquesta idea va fonamentar la monarquia parlamentària, on es promou la llibertat de l'estat i el poder polític no és absolut, sinó limitat i dividit.

Assaig sobre l'Enteniment Humà

L'obra magna de Locke, Assaig sobre l'Enteniment Humà, es divideix en quatre llibres:

• Llibre I: Crítica a l'innatisme i a les idees innates.
• Llibre II: Exposició de les seves idees i la seva classificació en simples i complexes.
• Llibre III: Anàlisi del llenguatge i la seva relació amb les idees.
• Llibre IV: Demostració que el coneixement humà és limitat i basat en l'experiència.

Thomas Hobbes: L'Absolutisme i el Contracte Social

Thomas Hobbes va descriure l'estat de naturalesa com a violent i anàrquic, una "guerra de tots contra tots". Per a ell, la societat és una necessitat imperiosa per aconseguir la pau i una bona vida.

La seva solució va ser l'absolutisme monàrquic, on un poder suprem i indivisible és l'única garantia de l'ordre i la seguretat, evitant el retorn al caos natural.