Filosofia Moderna: Empirisme de Locke i Psicoanàlisi de Freud

Racionalisme i Empirisme: Dues Vies al Coneixement

Diferències Clau entre Racionalisme i Empirisme

Els principals representants del racionalisme són Descartes i de l'empirisme és Locke. La diferència entre racionalisme i empirisme es troba en la forma de valorar la raó i la percepció sensible en el procés de coneixement.

• El racionalisme afirma que la raó és la millor manera d'accedir al coneixement.
• L'empirisme considera que al coneixement cal accedir-hi des dels sentits.
• El racionalisme creu en les idees innates, mentre que l'empirisme no. Per a l'empirisme, les idees no són innates, sinó que la ment és una tabula rasa (pissarra en blanc) al néixer.
• El racionalisme s'associa amb les matemàtiques i la lògica, mentre que l'empirisme s'associa amb les ciències empíriques com la física i la química.

John Locke i els Dogmes de l'Empirisme

Per a John Locke, els dos dogmes de l'empirisme són la negació de les idees innates i l'afirmació que som una tabula rasa.

Segons Locke, una idea és sempre una representació que la ment fa d'alguna cosa. No hi pot haver idees innates perquè, sense experiència prèvia, no podem tenir representació de res a la ment; ha d'afectar els nostres sentits per saber com són les coses.

Locke defensa, en contra de Descartes, que l'evidència no és cap prova d'innatisme. Tot el coneixement deriva de l'experiència. Conceptes com "blanc" o "negre" provenen de la sensibilitat, i "injustícia" o "justícia" de l'experiència, no són innats.

Locke diu que només l'experiència és evident per si mateixa, per la qual cosa no podem assolir veritable coneixement més enllà d'ella.

Tipus d'Idees segons Locke

Locke distingeix entre idees simples i complexes:

• Idees Simples: Provenen directament de l'experiència i són rebudes passivament per la ment.
  • De Sensació: Provenen de l'experiència externa (els sentits).
    • Qualitats Primàries: Inseparables dels objectes (figura, guix, extensió, moviment).
    • Qualitats Secundàries: No són en els objectes, sinó que produeixen sensacions en nosaltres (colors, olors, sabors, sons).
  • De Reflexió: Coneixement que la ment té dels seus propis actes i operacions (pensar, creure, dubtar, voler).
• Idees Complexes: La ment les construeix, combina i relaciona a partir d'idees simples.
  • Substància: Conjunt d'idees simples designades per un sol nom (taula, arbre).
  • Models: Coses que no subsisteixen per si mateixes, sinó en altres (un color o un sentiment per ser ubicats).
  • Relacions: Resultat de comparar una idea amb una altra (anterioritat i posterioritat, causa i efecte).

La Substància com a Idea Complexa

La substància és un concepte metafísic que es pot fer servir per parlar de coses materials i menys tangibles. Analitzar-lo és fonamental per comprendre l'origen i la validesa del nostre coneixement.

• Per a Aristòtil, la substància era una cosa simple, allò que és una cosa en si mateixa.
• Descartes deia que la matèria i la ment es fonamenten en dues substàncies simples que eren evidents per si mateixes.
• Locke diu que la substància és una idea complexa, elaborada per la ment a partir d'idees simples. Quan percebem una rosa, ens arriba la forma, l'olor, la fragància, però no hi ha manera d'explicar com aquests elements simples tenen cohesió entre elles.

No coneixem l'ésser de les coses, sinó tan sols el seu aparèixer, i això és el límit del nostre coneixement.

Límits del Coneixement segons Locke

Locke estableix tres límits fonamentals al coneixement humà:

• Gènesi: El coneixement mai és innat; sempre s'origina amb l'experiència.
• Extensió: El coneixement no pot anar més enllà del que la nostra experiència ens permet conèixer.
• Certesa: Només podem posseir certesa sobre allò que està dins dels límits de l'experiència.

Teoria Política de John Locke

La seva teoria política parteix de la idea d'home definit com un ésser social integrat en un estat. L'home s'ha d'adaptar al món i orientar les seves tendències naturals que el porten a la felicitat. Locke analitza el seu rebuig a la teoria divina dels reis.

L'Estat de Natura: Hobbes vs. Locke

Per a Hobbes, l'estat de natura és un estat de guerra de tots contra tots. Però per a Locke, no és el mateix.

Segons Locke, l'estat de natura fa els homes iguals, lliures i racionals. Segons ell, s'estimen l'un a l'altre, i això justifica la caritat entre ells. Tot està dirigit per la raó i obliga a tots a principis com no atemptar contra la vida, respectar la llibertat o la salut.

Però hi ha la possibilitat de transgressió de les normes, i llavors cal sancionar i castigar. És necessari l'estat, ja que dins de l'estat de natura hi pot haver enemistat i destrucció.

Segons Locke, l'home té tendència a l'egoisme, però no és un "llop per a l'home" com per a Hobbes, ni és el "bon salvatge" de Rousseau. És normal, amb tendències irracionals. Per evitar l'estat de guerra, necessitem l'estat civil.

La societat civil es construeix per preservar la vida i també la propietat. Locke fa especial atenció a la defensa de la propietat perquè era burgès. Valora la propietat com un fruit del treball i l'esforç que es materialitza en el treball individual i dona benestar i accés a la propietat privada. La societat civil reconeix un dret comú.

L'Origen de la Societat Civil

L'origen de la societat apareix quan els homes, per evitar l'estat de guerra, renuncien a part de la seva llibertat a favor d'un poder legislatiu i executiu. Però no de qualsevol manera, sinó que realitzen una cessió a una persona que governi bé.

Per a Locke, les lleis són elaborades pel poder legislatiu i contenen l'esperit de l'estat. El poder legislatiu és el representant de la comunitat, i tots s'hi han de sotmetre. Ell insisteix que el poder polític ha de protegir la propietat privada. Finalment, el poder federatiu és el que representa el país a l'exterior.

El Dret a la Revolta

El poder polític no és il·limitat; hi ha dret a la revolta. Per a Hobbes, no, perquè diu que l'abús del monarca sempre serà menor que el de l'estat de natura.

El liberalisme polític de Locke estableix que els ciutadans poden fer baixar del poder el monarca si ell abusa dels seus drets.

Religió i Tolerància

Locke proposa la tolerància de les religions. Aquesta tolerància no la proposa des d'una creença religiosa, sinó des del respecte i la tolerància que genera un clima d'estabilitat i seguretat de l'estat.

La fe és una cosa dins la vida privada dels ciutadans, i l'estat no ha de fer res amb aquesta llibertat.

Sigmund Freud i la Psicoanàlisi

Orígens de la Psicoanàlisi

Freud s'interessa per l'hipnotisme, on els traumes dels pacients desapareixen si expliquen l'origen dels seus problemes sota l'efecte de la hipnosi. Però la hipnosi produïa una sèrie de problemes, i Freud va inventar un mètode a través de la paraula fins que va aparèixer el sistema de l'associació lliure.

Aquesta tècnica consisteix en què el pacient digui amb tota llibertat allò que li passa, especialment en el món dels somnis. D'aquesta manera, Freud arriba a l'inconscient de l'individu. Ell també va inventar el concepte de repressió. La repressió fa que apareguin molts traumes i consisteix a suprimir aquesta repressió.

Aspectes Bàsics de la Psique: Conscient i Inconscient

La psique humana té dues parts principals segons Freud:

• Conscient: És insignificant. Segons ell, les veritables forces que mouen les accions humanes es troben en els impulsos i desitjos de l'inconscient. Per exemple, el desig de sexe, però hi ha pressió feta per la censura que fa aparèixer el sentiment de vergonya, culpabilitat o angoixa.
• Inconscient: És dinàmic. Els seus impulsos fan que hi hagi tendències a arribar a la part conscient. El somni és la realització dels desitjos i impulsos reprimits.

Interpretació dels Somnis

Encara que els somnis semblin caòtics, tenen significat. En la seva teràpia, Freud ajuda a interpretar-los. Els desitjos reprimits surten en el món dels somnis, i és important saber interpretar-los per accedir a l'inconscient.

Instints o Pulsións

La major part dels instints o pulsions són regulats pels homes. Hi ha els sexuals i els d'autoconservació.

• Els primers (sexuals) són els grans motors de l'activitat humana.
• Els altres (autoconservació) són els que s'allunyen del perill.

Freud també parla d'Eros, que és l'instint de vida, i Tànatos, que és l'instint de mort.

• Eros: Seran els instints sexuals i d'autoconservació.
• Tànatos: És l'instint de destrucció de si mateix i dels altres.

Teoria de la Personalitat: Allò, Jo i Superjò

El psiquisme humà es divideix en tres parts:

• Allò (Id): És el motor de la personalitat, la part primitiva de la persona. S'identifica amb el subjecte inconscient amb tendències irracionals (instint).
• Superjò (Superego): És la consciència moral, les normes socials de comportament que reprimeixen l'Allò per evitar el desordre social (moral).
• Jo (Ego): És la consciència individual, el resultat de l'Allò i el Superjò. En el conflicte psíquic neix la composició entre el desig i la censura.