Filosofia Moderna: Pacte Social, Empirisme i Tolerància

El Pacte Social i l'Estat Civil: La Monarquia Parlamentària

El Contracte Social segons Locke

• Per millorar els seus drets, els individus renuncien a la seva llibertat natural per un poder comú.
• És l'origen del contracte social, però no és incondicional ni absolut.
• El pacte és un contracte recíproc entre els individus i el sobirà.
• Obliga els individus a obeir i el sobirà a garantir els drets.
• Això no implica la cessió total de drets; es renuncia a exercir la força de forma individual.
• El pacte sempre és reversible: el poder es dissol si no respecta els drets fonamentals i els individus recuperen la llibertat.

La Divisió de Poders en Locke

Si la situació és favorable, Locke diu que el poble escull els seus representants i aquests tenen poder legislatiu, que limita i controla el poder executiu del govern. Poden escollir un sol individu (monarquia) o una minoria (oligarquia). Si el poder l'assumeix ella mateixa, és una monarquia perfecta. Locke tenia en ment un estat monàrquic parlamentari amb divisió de poders.

Sobre la Tolerància al Segle XVII

Les idees del liberalisme econòmic i polític van tenir una gran repercussió en la societat i van fomentar la tolerància. La lluita a favor de la tolerància i el creixent dogmatisme són el reflex del canvi social del segle XVII. En aquest context, el creixement de la burgesia mercantil va afavorir una pau religiosa, necessària per als intercanvis comercials. Així, la llibertat va sorgir, en part, gràcies a la religió.

George Berkeley: Empirisme Idealista

El Coneixement com a Percepció d'Idees

Berkeley està d'acord amb Locke en què el nostre coneixement és un coneixement d'idees que rebem a través de la percepció. Afirma que el món real és allò que coneixem: idees. Planteja el seu argument amb una pregunta clau: ¿Com podem demostrar que aquestes idees representen alguna cosa material? Aleshores, no podem dir si una cosa existeix si no la veiem directament; estem veient un retrat. Allò que veiem són idees i el món real es redueix a les nostres percepcions. Per tant, les idees són quelcom percebut; si ningú les percep, no són res. Les hem de percebre. Així doncs, si alguna cosa existeix, algú l'ha d'estar veient (esse est percipi aut percipere).

Només Existeixen Ments i Idees

Les coses són idees; la matèria no existeix i només és una ficció del llenguatge. Aleshores, allò que percep les idees són ments o esperits. El món és observat per Déu i nosaltres veiem les idees, és a dir, la realitat és allò que percebem, però només percebem idees.

David Hume: Teoria del Coneixement

L'Experiència com a Font de Coneixement

Hume parteix dels continguts de la consciència i nega les idees innates. Tot el coneixement prové immediata o mediatament de l'experiència sensible i, per tant, es redueix a percepcions.