Filosofia Moderna: Racionalisme i Empirisme de Descartes a Hume

René Descartes: La Justificació del Coneixement per la Raó

Descartes busca justificar el coneixement a través de la raó. Inspirat en les matemàtiques, el seu objectiu és trobar una veritat absoluta i establir un mètode (cartesià) que parteix del model matemàtic, basat en axiomes o veritats indubtables.

El Dubte Cartesià

El dubte hiperbòlic es tracta de buscar raons per a dubtar d’una idea. Si en troba, rebutja la idea com a falsa; si no en troba, aleshores ja té allò que és indubtable.

El dubte metòdic sorgeix perquè la tradició es contradiu. Els sentits ens poden enganyar pel que fa a la realitat, i no sabem si la realitat és real o un somni.

El concepte del geni maligne, un ésser que ens fa equivocar, fins i tot en els axiomes matemàtics, porta a dubtar de tot. No obstant això, només una cosa és segura: "el jo pensant" existeix (cogito ergo sum).

Les Idees del Jo Pensant

Les idees que el jo pensa es classifiquen en:

• Adventícies: Provenen de l'experiència (realitats dels sentits).
• Fàctiques: A partir de l'experiència, la ment les crea (ex: unicorn).
• Innates: Són producte de la raó i poden portar-nos al coneixement.

La idea de Déu permet eliminar el geni maligne. Només un ésser perfecte pot haver posat en nosaltres la idea de perfecció. Déu és la garantia del coneixement (a través de les matemàtiques) i la garantia d'existència. Si jo puc conèixer, aleshores existeix un món.

John Locke: L'Empirisme i la Pissarra en Blanc

Per a John Locke, la ment és una "pissarra en blanc" (tabula rasa) al néixer. El coneixement s'obté a partir de l'experiència. La nostra ment no coneix les coses directament, sinó que coneix idees simples o complexes.

Locke no dubta de la triple substància cartesiana, però les coneixem de diferent manera:

• Jo (res cogitans): Per intuïció.
• Déu (res infinita): Per deducció.
• Món (res extensa): Per sensació.

George Berkeley: L'Immaterialisme

Berkeley defensa la necessitat de la religió i nega l'existència d'un món material independent de la ment. Segons ell, hi ha un Déu que crea idees i unes ments que les perceben. El món (res extensa) és un conjunt de percepcions d'una ment, no igual a la sensació en si mateixa.

David Hume: L'Escepticisme Empirista

Hume, ateu i escèptic, analitza la consciència a través del principi de correspondència:

• Impressions: Nítides i intenses. Provenen de les sensacions (sentits) i reflexions (sentiments).
• Idees: Més febles. Són el contingut de la ment, però no tenen una realitat objectiva (contra Plató).

Criteri de Veritat/Còpia

Tot contingut del pensament és fiable si podem trobar de quina impressió procedeix, de quina impressió és còpia. Si no trobem la impressió originària, no podem acceptar-lo com a vertader o podem dubtar del seu significat.

Operacions Mentals

• Sensació: Capacitat de rebre impressions.
• Memòria: Reté les idees en la ment, que es van gastant amb el temps.
• Imaginació: Ajuda a associar idees i queda gravada l'associació a la memòria.

Comparació i Crítica de Hume a Descartes

Crítica de Hume a les Substàncies Cartesianes

Hume critica les substàncies cartesianes:

• Substància Món: La ment no té accés a les coses (ex: taula), només a impressions (ex: verda/dura).
• Jo: És un feix d'impressions, no una substància permanent.
• Déu: És una creença, però no un coneixement demostrable.

Tipus de Coneixement segons Hume

La nostra ment opera amb dos tipus de coneixement:

• Relacions d'Idees: Proposicions tautològiques (no es poden negar), com les matemàtiques/àlgebra. Són demostratives, però no tenen a veure amb el món real.
• Qüestions de Fet: Coneixement a posteriori, basat en la causalitat, propi de les ciències empíriques, morals i la filosofia.

L'Escepticisme de Hume

El criteri del principi de causalitat (A causa B) es basa en una associació de la ment (costum), no en una connexió necessària. Per tant, no hi ha coneixement de la causalitat, només creences elaborades per la ment amb la imaginació, basades en el costum. Això porta a l'escepticisme sobre les qüestions de fet.

L'escepticisme de Hume s'estén contra les tres substàncies (Déu, Jo, Món). La ment opera amb relacions d'idees (matemàtiques) que no són relacions amb el món real ni necessàries. Les qüestions de fet (experiència) són creences, no coneixement necessari.

Ètica de Hume: L'Emotivisme

En ètica, Hume defensa l'emotivisme: les emocions decideixen el bé i el mal. La raó pot ajudar, però no hi ha relativisme, ja que existeix un sentiment universal de bé/mal basat en la utilitat. Hume critica l'intent de demostrar l'existència de Déu a través de la raó.