Filosofia Moderna: Racionalisme i el Mètode Cartesià

Filosofia Moderna

La filosofia moderna, que s'emmarca dins del període de l'Edat Moderna, es caracteritza per una sèrie de novetats en tots els camps. En el terreny filosòfic, se centra al voltant de tres factors principals:

• El coneixement de l'univers.
• L'arquitectura i el funcionament de la raó.
• L'aplicació antropològica, ètica i política de l'Humanisme.

Humanisme

Durant l'Edat Moderna, l'ésser humà deixa d'estar relegat a un segon pla i comença a adquirir protagonisme. Es pren com a valor central, amb dignitat i atributs superiors a qualsevol altre ésser. Aquest període representa l'afirmació dels valors humans en la cultura.

Racionalisme

El racionalisme és una tendència filosòfica que considera que el coneixement es construeix de forma deductiva, a partir de certs continguts de la ment anomenats idees innates.

Racionalisme Continental

Aquest terme fa referència al racionalisme desenvolupat en un territori concret: Europa continental. Alguns elements fonamentals del racionalisme són:

• La importància de la raó enfront dels sentits o l'experiència.
• L'existència d'idees o veritats innates.
• La raó s'oposa al criteri d'autoritat.
• El model del coneixement és el matemàtic.
• La raó és l'únic instrument per a conèixer la realitat.

Regles del Mètode (Descartes)

1. Evidència: No acceptar com a veritable el que no és evident.
2. Anàlisi: Dividir cadascuna de les dificultats en tantes parts com sigui possible.
3. Ordre i síntesi: Procedir ordenadament de qüestions simples a complexes a través de la deducció.
4. Enumerar i revisar: Fer enumeracions completes i revisions generals per a assegurar-se que no s'ha omès res.

Dubte Metòdic

Descartes va posar tot el saber tradicional sota el procediment del seu mètode, és a dir, ho va posar tot en dubte.

Primera Certesa

Descartes va trobar una veritat indubtable: la seva pròpia existència. Va arribar a aquesta conclusió deduint que si pensava, havia d'existir. Parteix del pensament per a demostrar l'existència.

Mecanicista

Descartes concebia el cos humà com una màquina i ho comparava amb un rellotge. Aquesta visió mecanicista la va extrapolar a la seva concepció del món.

Ànima i Cos

Per a Descartes, el cos i l'ànima són realitats distintes amb una naturalesa diferent. El cos no pot pensar, mentre que l'ànima és l'essència de l'ésser humà.