Filosofia Moderna: Russell, Kuhn i Heidegger

Russell

Bertrand Arthur William Russell (1872-1970), autor de "Problemes de la Filosofia" (1912), va ser un filòsof i lògic anglès. Orfe als quatre anys, va ser educat pels seus avis paterns sota una estricta disciplina. Va estudiar matemàtiques i lògica a Cambridge el 1893, i ciències morals i filosofia el 1894.

Corrents de la Filosofia Analítica

Russell s'emmarca dins dels corrents de la filosofia analítica, que es caracteritza per:

• L'experiència directa com a element més important, un mode radical de l'empirisme.
• El llenguatge com a forma de veure el món.
• La raó subordinada a l'ètica i al positivisme lògic (neopositivisme), que busca descobrir els límits i la capacitat de l'ésser humà.

La Paradoxa del Raonament

Russell va explorar la "paradoxa" del raonament, que inclou el pensament deductiu (del general al particular) i inductiu (del particular al general). Altres obres importants inclouen "La Conquesta de la Felicitat" (1930) i "L'Educació i l'Ordre Social" (1931), on reflexiona sobre el sistema educatiu i la relació societat-individu.

El Coneixement i la Percepció

Una de les preocupacions principals de Russell era si els humans podem conèixer alguna cosa amb certesa a partir de les percepcions dels nostres sentits. Si bé aquestes ens ajuden a comprendre el món exterior, Russell argumenta que necessitem una altra via de coneixement (inferència).

Kuhn

Thomas Samuel Kuhn (1922-1996), autor de "L'Estructura de les Revolucions Científiques" (1962), va ser un filòsof de la ciència i historiador americà. Va estudiar física a Harvard i va ser professor de filosofia i història de la ciència al MIT.

La Importància de la Història de la Ciència

Kuhn considerava l'estudi de la història de la ciència necessari per comprendre les teories científiques i per què unes s'han prioritzat sobre altres. Altres obres seves inclouen "La Revolució Copernicana" (1957) i "Tensió Essencial" (1982).

La Influència dels Factors Culturals en la Ciència

Kuhn argumentava que la ciència està influenciada per qüestions culturals, no només científiques. La seva tesi principal és que les noves teories no neixen per verificació ni per falsació, sinó per substitució d'un paradigma per un altre.

El Progrés Científic Segons Kuhn

Kuhn divideix el progrés científic en les següents etapes: preciència - ciència normal - crisi - revolució - nova ciència normal - nova crisi. La "ciència normal" es desenvolupa dins d'un paradigma, i les dificultats que sorgeixen durant l'experimentació es consideren falsacions.

Heidegger

Martin Heidegger (1889-1976), autor de "Ser i Temps" (1927), va ser un filòsof alemany considerat el principal representant de la filosofia de l'existència, tot i que ell mateix rebutjava aquesta etiqueta. Va ser un personatge controvertit per la seva afiliació al partit nazi el 1933.

El Concepte del Dasein

El concepte central de la filosofia de Heidegger és el Dasein, que es refereix a l'ésser humà com a ésser-en-el-món, conscient del seu propi ser i capaç de qüestionar-se sobre el sentit de l'existència. El Dasein es diferencia dels altres éssers per la seva comprensió ontològica.

L'Anàlisi Ontològica del Dasein

Heidegger proposa una anàlisi ontològica del Dasein, que va més enllà de la psicologia o l'antropologia. Aquesta anàlisi se centra en la comprensió del ser del Dasein i la seva relació amb el món. A diferència de la filosofia tradicional, que entenia el ser com un sistema de categories universal, Heidegger se centra en l'experiència individual i la temporalitat del Dasein.